divendres, 31 de juliol del 2015

Matinada d'estiu. Descobriment fastuós

A vegades ens costa dormir. Són aquestes nits que descobrim algun detall nou que volem compartir.
Així, he trobat una pàgina web on trobareu un recull de poesia catalana meravellosa.
I un poema m'ha captivat. "Els Records", de Rosa Leveroni (1910-1992)
III
 
Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça
que desgrana el molí.
Aquest oreig suau que t'agombola
perfumant-te el matí.
Fos el flauteig dels tòtils a la tarda
en la calma dels horts.
Si fos aquesta pau que t'acompanya
en el repòs dels ports ...
O fos la punxa de la rosa encesa
d'un desig abrandat.
Aquell record d'una hora de follia,
d'aguda voluptat.
Si fos l'enyorament d'uns braços tendres
que varen ser-te amics.
O bé la revifalla rancorosa
d'aquells menyspreus antics.
Si jo no fos per tu record amable,
fos almenys un neguit,
un odi o un dolor, una recança ...
Ho fos tot, menys l'oblit.



John Everett Millais, Ophelia

divendres, 3 de juliol del 2015

DECAPITACIÓ DE SANT JOAN BAPTISTA, CARAVAGGIO

 Aquest comentari és de la meva autoria. Per favor, si l'agafes esmenta el meu bloc o la meva persona. L'he realitzat per al treball d'una assignatura del grau d'Història de l'Art relacionada amb els realismes a l'Art Barroc. No és perfecte, per tant evita copiar-ho directament. Gràcies




Aquest llenç de grans dimensions porta com a títol Decapitació de Sant Joan Baptista, obra de
Caravaggio (Michelangelo Merissi), pintor naturalista barroc italià, realitzada a Malta en 1608.
L'escena ens situa en el capítol bíblic que es reprodueix a l'Evangeli segons Sant Marc i que narra el
final de Sant Joan Bautista. Reflecteix sense embuts i de manera violenta el moment en que Sant Joan Baptista va ser definitivament decapitat. Així, a Sant Joan Baptista, a qui el botxí ja li ha
degollat ​​amb l'espasa i regalima la sang i li va a assestar l'últim tall per separar el cap del tronc
i dipositar-lo a la safata daurada que una jove ajupida sosté. Aquesta jove és Salomé. Un carceller està
dirigint l'operació. Una dona gran horroritzada es posa les mans al cap. A l'altre costat, hi ha
dos presos que observen curiosament entre barrots. Així, es presenten com un compendi definitiu
de l'art de Caravaggio, personatges "estereotip" habituals en les seves pintures (l'anciana, la jove, el canalla
nu, el noble de barba). El sant, que està sent tractat amb total cruesa, es troba cobert per la
cintura amb una pell de be i un mantell vermell. De la sang que brolla del seu coll es pot llegir, si bé
està una mica dissimulada, la signatura de Caravaggio, (únic quadre que va signar, fet que podria ser
argumentat donada la caiguda en desgràcia del pintor després de la seva precipitada fugida de Roma a causa de la mort d'un oponent), posa "F MichelAn", on la F podria ser Fra o germà al costat de Michelangelo.
Les vestidures no són pròpies de l'època en què va succeïr l'acció. El fons fred, que emmarca el pati interior
d'execucions d'una presó i el tracte de la llum i el color, asseveren l'escena densificant l'atmosfera. La
composició, que segueix pressupostos clàssics, està perfectament basculada, suposant una novetat en
la seva trajectòria.
Aquest llenç s'estudia com un dels primers exemples d'estil final de Caravaggio, anomenat de vegades
"Gran estil". Caravaggio ha evolucionat des dels seus quadres de poques figures, vistes en primer pla dins
d'un espai molt restringit, cap a un tipus d'espai ampli, amb diverses referències arquitectòniques que
ja no es perden contra un fons neutre de foscor. Els personatges se situen en l'espai amb alleujament
i sembla que l'aire, encara que espès, pot circular entre ells.
L'obra en qüestió es troba a Malta. Caravaggio va arribar a Malta al juny de 1607 . Allà, a l'abric dels seus nous protectors, comença a pintar fent el retrat de cos sencer del maestre de l'Ordre Alof de Wignacourt.

Se li va encarregar per l'Oratori adjunt a la Catedral un quadre de grans dimensions on es
representés el popular tema de la decapitació de Sant Joan Baptista. Aquesta obra actuaria com a pagament amb el que Caravaggio sol·licitaria l'ingrés en l'Ordre de Maltacom a Cavaller d' Obediència.
El 14 de juliol de l'any 1608 Caravaggio va aconseguir ser investit Cavaller. També aconseguiria la seva cadena d'or per excel·lència en la pintura. Caravaggio coneixia a la perfecció quines eren les obligacions d'un
cavaller de l'Ordre de Malta, inclosa la prohibició de sortir de l'illa sense permís, així com el càstig que
comportava aquesta acció. Així doncs, poc temps després Caravaggio era detingut i empresonat al Fort
de Sant Angelo. La seva vida va ser molt irregular a causa d'aquesta conducta desordenada amb contínues baralles i plets amb la justícia. No obstant això, la seva herència ens permet analitzar magnífics quadres inspiratsdirectament en la vida real, de gestos espontanis i naturals, ressaltant especialment les expressions
de cares i les mans; en què l'autor va emprar rescursos lumínics revolucionaris, contrastos de llum i
ombra que cauen directament sobre els personatges. Potser com a reflex de la seva caòtica vida.