diumenge, 14 d’octubre del 2018

Viena, una cita amb l'alta cultura

Tres dies són suficients per visitar aquesta meravellosa gran ciutat. 
Tot i que gairebé no queden restes romanes,estam parlant d'uns orígens molt antics,que tenen un màxim esplendor durant la seva etapa imperial. D'aquesta manera, trobam mostres d'art romànic, gòtic, barroc, historicismes, alguna mostra eclèctica, modernisme (Secessió Vienesa O jugendstil), i edificis contemporanis. 

Cal visitar com a mínim els següents edificis:

-Catedral de Sant Esteve
-Conjunt del Hofburg
-Plaça de Maria Teresa i museus d'història i ciències naturals
-Rathaus
-Conjunt del Belvedere 
-Universitat de Viena
-Òpera de Viena
-Pabellons/estació d'Otto Wagner
-Majolica Haus 
-Hundertwasser Haus

Passejant pel centre històric ens deixam sorprendre per fonts d'estil barroc, rococó i neobarroc, a més d'una gran quantitat d'edificis luxosos i palaus urbans on podem veure la riquesa a les seves entrades, ja que moltes portes estan obertes durant el matí. Els jardins dels palaus són d'estil francès, ordenats, simètrics, i amb emotius jocs d'aigua que generen en qui ho observa diferents emocions de caràcter sensorial.
Font de Michaeler Platz

Però això només és el principi. Viena és famosa pels seus cafès, on podem prendre pastissos i dolços molt variats, a un preu variable que dependrà de la fama de cada cafè, però que en general no baixa de 7,50 euros si el pastís no és tradicional.
Cafès visitats i privats:
-Cafè Demel:
Cafe latte amb un pastís de xocolata amb llet increïble, amb una cobertura de tres mil•limetres, digne de qualsevol amant de la xocolata.

-Cafe Diglas
Dia 1: melange i applestrudle, és a dir cafè amb llet tipus caputxino i una mena d'hojaldre de poma


Dia 2: melange i sachertorte (pronunciat [sakertort]) el pastís més sonat de Viena.
-Cafè Konditorei L.Heiner
Dia 1: pastís de merenga amb crema i llimona i melange
Dia 2: pastís de gerds, formatge cuallat i una pasta d'anous.

A més,cal al menys visitar el cafè més famós de Viena:
-Central café, amb música de piano en directe, i decoració neorenaixentista.Per fer- nos una idea, seria l'equivalent a Can Joan de s'Aigo. Val la pena al menys entrar per veure l'ambient, ja que per a la butxaca és un poquet car.
-Café Hawelka.La seva decoració és total, feta en fusta vella.És petit i acollidor, sembla un dels llocs preferits de la gent local. 

La vida es concentra al centre històric. Un passeig pels afores de la ciutat és una sensació radicalment diferent, una aparent calma que contrasta amb el bullici que resulta de passejar per les principals artèries de Viena.
La gent local és amable, i t'ajuden a trobar els punts sobre el mapa. La població és molt diversa,des de persones d'origen germànic, comunitats musulmanes, jueves... Hi ha una gran quantitat de turistes d'origen espanyol i també català. En aquest sentit,m'he sentit molt còmoda i segura dins la ciutat, a més d'haver agents de policia passejant pels punts clau, sentir persones xerrar català o castellà fa que si tens algun problema, puguis ser socorreguda ràpidament.
Hi ha una gran quantitat de comerços, concentrats també a les grans avingudes del centre històric. Tot tipus de botigues, mesclades amb centres comercials, galeries de petits comerços amagades a les travesseres dels carrers principals, boutiques i tendes de souvenirs.
Els souvenirs principals han estat relacionats amb la xocolata, Mozart, Klimt, Sisí i els edificis principals. 

Preparar aquest viatge ha estat molt fàcil, ja que és una ciutat europea i per tant no hi ha hagut canvi de moneda, i amb l'anglès i un mapa he arribat a totes bandes. El transport públic funciona molt bé, tant tramvia com metro, tot i que només vaig necessitar agafar el tramvia un trajecte, a part del transport Viena-aeroport-Viena (8 euros per trajecte).
El més útil ha estat la següent guia tipus butxaca, amb un mapa incorporat i un preu molt assequible."Viena, pocket plano & guia" Ed El País-Aguilar, 2009
Totes les dades i adreces han estat correctes, i els comentaris m'han servit per tenir una idea prèvia general de tot. I és de butxaca!


PARCS

Els parcs vienesos són preciosos, carregats de roures, xops, alzines,...durant la tardor s'omplen de tons verds, ocres, taronges, vermells...una simfonia cromàtica que ens recorda que l'estiu ja s'ha acabat. Són parcs frondosos, plens de bancs per seure i descansar, tot i que la gent prefereix la gespa per fer una becada, o passar el temps lliure. A cada estona trobam una escultura homenatge a qualque personatge important per a la cultura vienesa. Les joguines infantils dels parcs són diferents a les nostres, destaca el metall (inoxidable) i els universals tobogans.
Destac dos parcs que em varen captivar:
- STADT Park. No és el parc més gros i malgrat això, té un llarg passeig. El llac amb ànecs i altres aus és el protagonista d'aquest emplaçament d'obligat passeig. Fixa't també en la flora, és tan diferent a la mediterrània...colors molt vius i flors tals com la sempreviva, o el "brezo".
-Burggarten. Darrera la plaça Albertina, on podem gaudir d'un magnífic hivernacle, testimoni dels canvis que portà a nivell de material de construcció i de concepte arquitectura/enginyeria durant el segle XIX, que a més conté el mercat de plantes i llavors de la ciutat.
M'han servit per tenir una idea general prèvia a l'experiència viscuda. Molt recomanable si no tens temps de preparar el teu viatge o si et vols deixar sorprendre només parcialment per la vil•la.

Anècdotes

-Vaig seure devora una senyora major, molt arreglada, amb pentinat de perruqueria. Va demanar només un tè. Quan li varen dur, de la seva bossa va treure un torcaboques, i del torcaboques va comparèixer un tros de pastís de xocolata, probablement Sacher, que va començar a menjar molt poc a poc, mentre bevia el tè a culleradetes.
 -A la coa del cafè Diglas, vaig conèixer una al•lota d'origen filipí, casada amb un alemany, que era a Viena perquè a un poble del costat fer-se un implant dental era molt més barat que a Frankfurt.
-Només arribar al hostel,vaig coincidir amb un català (Genís), que havia fet una ruta per Hongria i només quedava un vespre a la ciutat. No vàrem poder prendre res, qüestió que queda pendent per una altra ocasió.
-A l'església de Maria, vaig ficar un euro per escoltar, a través d'un telèfon antic, tota la informació sobre l'esglèsia. Estava tota sola fins que, al despenjar el telèfon, va començar a aparèixer gent per ambdues portes de l'esglèsia.Quin ensurt!
-Tot i que vaig menjar molts dolços, no vaig arribar a provar el bistec arrebossat típic vienès. Però les tres nits vaig sopar a una cadena de menjar basat en peix,"nordsec". El cambrer es va enrecordar de mi el segon i el tercer dia, perquè tenia un anglès "elementary".


Qüestió econòmica

A Viena, pots menjar per 6 euros als llocs de carrer, menjar de tipus hotdog, kebap, noodles... Però degustar plats típics ja puja a 20 euros per persona. El beure és més car que el menjar. Si sumes transport, aigua que puguis comprar (tot i que hi ha algunes fonts), entrades a exposicions (9,5 edicifi Secessió, 25 Belvedere, 14 Monet). Però cal destacar que la vida a l'altre costat és més barata que al centre. Es pot berenar per 5,60 €.


MERCATS


Naschmarket. Al centre trobam un animat mercat amb caràcter internacional. La gastronomia és cultura! Totes les paradetes ofereixen degustacions d'aliments molt variats, formatges, vi, dolços, fruites, flors... Molt animat i amb barets i restaurants per menjar in situ.

Karmelitesmarket. Per visitar aquest mercadet hem de travessar el canal del riu, i hem d anar a l'altre costat de la ciutat, travessant el pont des d'Sweddenplatz. És un mercat molt més "autèntic", en el sentit que els preus són més barats, i hi ha moltes persones locals comprant fruita, verdura, saltxixes, embotit o peix de riu.

El mercat de plantes,llavors i flors es troba dins l'hivernacle que hi ha darrera plaça Albertina. No sé si és circumstancial o eventual, però cap dels productes que venien em va deixar indiferent.

CURIOSITATS

Pagues directament als cambrers o cambreres. Tenen una cartera de cuiro i a quasi tots els llocs, pagues ipso facto.
Als cafès la comanda se serveix acompanyada d'un tassó d'aigua.

A alguns bars es pot fumar dins, especialment als bars de copes.

Els carrers estan molt nèts, hi ha papereres per tot, en tot moment es veu personal de neteja, i quasi no hi ha cultura canina.Si la hi ha, amb molta consciència de recollir les caques dels animals. Sí que és cert que en alguns llocs la ciutat fa olor a cavall, sobretot als costats dels emplaçaments turístics. Els carruatges emulen als d'època gloriosa, i per als defensors dels animals, dir que aparentaven estar molt ben cuidats.

Finalment, puc dir que recoman Viena per a totes les persones apassionades de la història de l'Art i els dolços.
T'estim Viena!Qualque dia tornaré.

Recorda que si utilitzes aquestes imatges o el text de manera literal són propietat de Rosa Maria Peña.
 BON VIATGE!

dimecres, 19 de setembre del 2018

Nit de l'Art Palma 2018

Recordau que teniu una cita amb Palma i l'Art el proper dissabte 19 de setembre 2018 a les 19 hores. Com sempre, els carrers s'ompliran d'artistes que ens oferiran música, dansa, pintura, performance... I les galeries i els museus seran gratuïts i ens oferiran una mica de piscolabis. Qui no vol participar d'un event tan important com aquest?.

PROGRAMA DELS ACTES: https://artpalmacontemporani.com/

NOTÍCIES RELACIONADES

https://www.diariodemallorca.es/cultura/2018/09/19/programa-atractivo/1348650.html

https://ocio.diariodemallorca.es/agenda/noticias/nws-693651-los-galeristas-invitan-ciudadanos-disfrutar-miedo-arte-contemporaneo.html

dimarts, 18 de setembre del 2018

2018-2019 ARRANCA UNA NOVA ETAPA VIRTUAL

Benvolguts i benvolgudes,

Arrancam amb una mica de retard el bloc que ens servirà com a suport a tots els coneixements que treballem dins l'aula.

Per començar, vos vull desitjar un bon curs carregat de ganes d'aprendre i de bons resultats.

Aquest any serà l'IES Joan Maria Thomàs l'institut on aprenguem plegats i plegades molts aspectes artístics.

Per encetar el curs, un enllaç molt interessant a un vídeo on trobarem molt ben explicat en què consisteix el dibuix científic. Clica sobre la imatge!

https://www.cedecom.es/noticias/dibujo-cientifico/ 
Estudi de Leonardo Da Vinci sobre el ventre matern, segle XVI. Fixau-vos en la precisió de cada traç.

divendres, 6 d’abril del 2018

GYOTAKU: L'ART D'ESTAMPAR ANIMALS MARINS

Què és GYOTAKU?

És un art que prové de les àrees costaneres de Japó, cap al segle XIX. Els pescadors estampaven en paper d'arròs les espècies que tenien per vendre i d'aquesta manera, les persones que volien comprar podien veure més ràpidament les mercaderies de dits pescadors.

Poc a poc, el gyotaku es va convertir en un art. I Jaume Salvadiego ho sap, i ha dedicat una part de la seva trajectòria professional a estampar pops, ratjades, calamars, sípies, orades, llobaros, gambes...i un rerefi d'espècies marines de les nostres illes, però sempre amb el seu segell a la japonesa.

Coworking Casa Planas ens va oferir ahir la oportunitat d'aprendre les bases tècniques d'aquest art. Aquí teniu el professor Jaume Salvadiego en acció, una mostra de l'entintat d'un popet i una vista del taller.

Té múltiples aplicacions didàctiques, sobretot per comprendre els procediments d'impressió a partir d'elements orgànics.




dimecres, 21 de març del 2018

dijous, 15 de març del 2018

IMATGES PER A UNA NOVEL·LA NEGRA

Si hi ha un autor o autora que pugui il·lustrar perfectament una novel·la negra, és sense cap dubte Jack Vettriano. Neixé al 1951 a Escòcia. Als 21 anys, la seva parella li va regalar un joc d'aquarel·les, i començà a pintar de manera autodidacta. Des de llavors ençà no ha deixat de pintar. Juga amb pinzellades gruixudes i amb diferents focus de llum, que il·luminen el fum de xigarrets per crear ambients carregats de boira i inquietud. Els seus grans temes són l'hampa, el sexe i escenes quotidianes de la burgesia de principis de segle XX. La seva obra ens remet directament a l'americà Edward Hopper, artista emmarcat dins del realisme social, que pintava els racons silenciosos d'Amèrica, amb el mateix tipus de pinzellada gruixuda  i evocació de misteri en les escenes escollides.
És un geni de la il·lustració, premiat per diferents institucions. Al 2015 montà la seva pròpia editorial.






Aquesta imatge ens remet directament als jugadors de cartes de Cezanne, de múltiples versions, cinc, per ser exactes, realitzades entre 1890 i 1896

 


Visita la seva pàgina web oficial aquí

dijous, 8 de març del 2018

#8M #HuelgaFeminista #VagaFeminista


Avui és 8 de març. Comença un dia de reivindicacions total. Aquesta bloguera se suma a la campanya de reivindicacions feministes, de fet, aquesta bloguera, procura reeducar-se cada dia de la seva vida per poder llevar-se el corsé patriarcal pel qual fou educada. I no demana perdó per fer-ho.

Ja he escrit altres vegades sobre el patriarcat, la dona, les dones en la Història, les grans silenciades; però avui, me sum a la campanya #VULLSERCOM

VULL SER COM:
 
-Les dones valentes i fortes, que s'atreveixen amb tot.
-Les dones que tenen somnis, que els persegueixen fins al final.
-Les dones que fan feina a proactiva open arms o greenpeace, preocupades pel seu entorn.
-Les dones que sobreviuen a les inclemències laborals de les maquil·ladores, per mantenir les seves famílies.
-Les dones que expressen el que pensen, sense por al que diran.
-Les dones que denuncien les realitats, a vegades dures, a vegades cruels.
-Les dones que estan al capdavant de moviments socials, perquè creuen en un món millor.
-Les dones que somriuen i estimen, i fan més agradable el camí.
-Les dones que passen d'estereotips, i són conscients del seu cos.
-Les dones que creen xarxes d'amistats incondicionals.
-Les dones que neden en pilotes a la platja, notant l'aigua en tots els racons.
-Les dones que ballen hores i hores, expressant amb el cos l'alegria de viure.
-Les dones que toquen instruments, calmant a les feres del bosc.
-Les dones que pinten idees, omplint tot el món de colors.
-Les dones que fan Història, amb les seves troballes i enginys.
-Les dones que són silenciades.
-Les dones que es troben totes soles.
-Les dones felices.
-Les dones tristes.
-Les dones orgulloses de ser-ho.
-Les dones transexuals.
-Les dones. Dones. I punt.

I un sense fi de dones que voldria ser. Perquè si tornàs a nèixer, voldria ser dona.

Amb nom i llinatges?

Aurora Picornell
Carlota Olizna
Flavita Banana
Jane Goodall
Jelilah
 Maria Antònia Salvà
Marta Flich
Meryl Streep

Olivia Parker
Randa Kamel
Rumiko Takahashi
Simone de Beauvoir
Virginia Woolf

A partir d'aquí segurament no te sonin, tot i que no són anònimes. Elles són dones valentes, dones sensibles, dones aventureres, dones intel·lectuals, dones autèntiques. I jo voldria, ser com elles, o millor dit, agafaria un trocet de cada una:

Aina Maria Peña Barceló
Irene Peña Barceló
Fiona Peña Barceló
Aina Ballester Peña
Marta Peña Tur
Nerea Crespo Acuña
Silvia Sánchez González
Tania Fabrer Monserrat
Maria Antònia Capó Oliver
Laura Aguilar Obrador
Marina Castaño
Pepa Roca
Cris Nogales
Laura Torres Aguilar
Mercè Vives
Nayra Martínez
Sonia Toledo
Pili Gadea
Olivia de la Fuente
Astrid Elisabeth Julià
Marga Pons Mesquida
Clara Moragues Simó
Mar Enríquez


ELLES SÓN vertaderes heroïnes, lluitadores, apassionades, vives. Feliç dia!!!!!


 

dimecres, 28 de febrer del 2018

LA IMPORTÀNCIA DE TENIR OPINIÓ


Segons el diccionari català-valencià-balear, la paraula opinió significa:

OPINIÓ f.: cast. opinión.
|| 1. Manera de jutjar sobre una qüestió; concepte que es té d'una cosa qüestionable. Aquells qui an opinió que lo peccat venga de vós, Llull Cont. 322, 15. Gran res dels sarrahins eren de aquesta opinió, Muntaner Cròn., c. 19.
|| 2. Concepte que tenim d'una persona; manera com la jutgem. Ne estaven en mala opinió, Muntaner Cròn., c. 26. Ell me té en una opinió molt honrosa, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Manera col·lectiva de pensar sobre un assumpte; la mateixa col·lectivitat en quant pensa o manifesta el seu judici envers una qüestió, una persona, etc. Oppinió no és àls sinó remor, fama o vent popular, e tostemps presuposa cosa duptosa, Metge Somni i. No serà gran virtut la del varó | que a l'aureola d'impecable aspiri | als ulls de la selecta opinió, Alcover Poem. Bíbl. 89. Havien d'haver agitada s'opinió pública de Barcelona, Aurora 226. Promoure els més grans moviments d'opinió, Caselles Mult.64.
    Fon.:
upinió (or., men., eiv.); opinió (occ., val., mall.).
    Var. ort.
ant.: oppinió.
    Var. form.
ant.: openió (Llull Gentil 84; Corbatxo 85; Moral Cons. 13; Proc. Olives 1682).
    Etim.:
pres del llatí opiniōne, mat. sign.

Útil, diccionari online: http://www.dcvb.iec.cat

No confieu en les persones que no tenen opinió pròpia. No confonguem termes. No parl de persones que no la diuen, sinó de les que no en tenen. Que no volen opinar perquè no els importa una qüestió, un assumpte. Guardar opinions és necessari en entorns poc assertius, per no ferir algú, per evitar una discussió banal...Som esclaus del que deim i amos i madones del que pensam. Però hem de tenir opinió. Opinió fonamentada en fets, en documents, en lleis, en experiències personals, en valors, en fets, en observacions de l'entorn. Només així deixarem de ser titelles. Sortirem del forat, veurem l'ambient, i tornarem per expressar-ho i discutir-ho si cal.
No pens callar. No pens acotar el cap. Llibertat d'expressió. I d'opinió. Anar a una manifestació és opinar. Expressar obertament el que es pensa, és opinar. Escriure és opinar. Pensar també pot ser opinar. I jo no concep una vida sense versar una opinió, si consider que l'he de donar.
No sereu vosaltres qui em calleu. Mai. Ja no tenc 23 anys...ni és 19 de setembre de 2007.


diumenge, 25 de febrer del 2018

HAIKU D'HIVERN

La flor d'ametller
Fins i tot quan mustia
desprèn bellesa.

Rosa Maria Peña Barceló- Hivern 2018
La tradició japonesa es manifesta a l'art de l'ikebana. Quan realitzam un centre floral seguint la filosofia nipona, ens basam en tres eixos principals: shin, soe i hikae. Des de l'instant en que l'elaboram, fins que es troba completament musti, desprèn bellesa. Aquest precepte és totalment contrari al pensament europeu, centrat en el binomi bellesa/joventut. És una altra manera de viure. Degustant les possibilitats de cada etapa de la naturalesa.

dissabte, 24 de febrer del 2018

LLIBERTAT VALTONYC.

AQUEST BLOG ESTÀ TOTALMENT EN CONTRA DE LES DECISIONS PRESES PEL TRIBUNAL SUPREM. LLIBERTAT VALTONYC.

dimecres, 21 de febrer del 2018

ART I MITE (II)

Ja vos he parlat en articles de la importància i el lligam que tenen la mitologia clàssica i l'art en la història. És fonamental tenir coneixements de mitologia per poder abordar grans quantitats d'obres plàstiques, molt especialment (a més d'època grecorromana), obres de l'Edat Moderna, una vegada redescoberts els texts grecollatins. Durant aquests mesos a Palma hem pogut gaudir de l'exposició Art i Mite, els déus del Prado. Una amalgama d'obres pictòriques i escultòriques, especialment d'època romana i barroca, on els artistes representaren diferents mites segons la moda pictòrica o escultòrica del moment; i que formen part del fons del Prado, per tant, quan acabi l'exposició itinerant tornaran al Museu, i així les podrem tornar a contemplar. L'exposició, des del meu punt de vista, està molt ben aconseguida. En un primer terme, trobam un panteó de Déus, decorat amb una projecció "d'ombres xineses" en acció, intentant recrear d'alguna manera mites i epopeies clàssiques. Molt encertat és destacar posicionalment a Zeus com a déu principal de l'Olimp. A més, al llarg de la mostra el veurem amb els seus múltiples "amoríos", sigui metamorfosejat en cisne per festejar a Leda, o vestit de vaca per posseïr a Europa. Continuam passejant i podem observar obres de pintors tan importants com el seguidor de Caravaggio, José de Ribera, que representa a Bacus o Dionís amb ja vell, amb el seu gran atribut: la corona de pàmpol. És una obra de 1636, oli sobre llenç.

https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/cabeza-del-dios-baco-fragmento-de-el-triunfo-de/e1faebfb-2e09-426f-8532-ef69daa93e32
Recordam que cada Déu té un o més atributs que permet el seu reconeixement, inclòs els herois en tenen i ens permeten una millor lectura i intepretació de les escenes. També podem apreciar a Hefest o Vulcà, el déu més lleig,marit d'Afrodita, la deesa més bella; tancat dins la seva farga, envoltat de les armes que fabrica per als altres déus i herois; obra del magnífic Peter Paul Rubens, exponent fonamental del Barroc i defensor de la línia colorista.
La segona planta està dividida per temes: l'amor i els grans herois. Podem observar una meravellosa talla de petit format d'Eros o Cupido, Fill d'Afrodita, el nen capritxós i  entremeliat que provoca passions entre els Déus llançant sagetes per al seu entreteniment.
També  en aquesta sala destaca un quadre de gran format de José de Ribera, l'Spagnoletto, on veim a Tici en el seu martiri.
https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/ticio/0ff2132c-068f-4cb0-a515-7abeeaa83615
Segle XVII. Oli sobre llenç

En un altre espai, ens deixam captivar per un retrat de Medusa, tal volta la gorgona més coneguda, de gran detall i perícia. També destaca un bronze de petit format d'Heracles o Hércules lluitant contra el centaure Neso, que sembla una còpia del marbre amb el mateix títol de Giambologna, l'escultor manierista.
L'exposició acaba amb la Guerra de Troia i algunes de les seves representacions. El judici de Paris, que va "provocar" la guerra en un nivell mitològic, ens permet reconèixer les tres deeses, Atena, Hera i Afrodita, cadascuna amb els seu atribut.
Si teniu l'oportunitat, podeu seguir l'exposició o visitar la pàgina web oficial del Museu del Prado.

diumenge, 18 de febrer del 2018

Què és estudiar oposicions?

Estàs estudiant oposicions o t'ho has proposat?Aquí tens la clau.

Estudiar oposicions és:

-Quedar-te fins la mala hora de la matinada estudiant, llegint i pensant.
-Aixecar-te mitja hora abans de que soni el despertador per revisar tot el que vols estudiar o allò estudiat la nit anterior.
-Dubtar, dubtar i dubtar sobre les teves capacitats per aprovar l'oposició.
-Sentir que no basta el temps per assumir tots els coneixements necessaris per aprovar.
-Adonar-te que, quan més estudies, menys coneixements tens sobre un tema.
-Passar al crudivorisme, menjar el primer que hi ha dins la gelera.
-Tenir pèls per tot el cos, i no adonar-te'n.
-Oblidar el concepte mirall durant tot el temps que dura el camí cap a l'oposició.
-Seure el doble de temps que l'habitual i notar com el cul es va tornant quadrat i pla.
-No ser comprès pel teu voltant.
-No anar a comprar menjar per no deixar el que estàs estudiant.
-No sortir quasi cap cap de setmana.
-Cercar temps i no trobar-lo, o no trobar-lo suficient.
-Sentir incertesa en tot moment.
-Sentir-te molt poc professional.
-Sacrificar hores de son.
-Xerrar tota sola, o tot sol. Explicar-li a la teva mascota tot el que et passa pel cap.
-Tenir l'escriptori fet un caos. Viure en el caos.

Si te passa això, o si estàs pensant en estudiar oposicions, aquestes premises et poden donar una idea del que serà la teva vida durant una llarga temporada. Davant aquest fet, ànims i coratge. Hi ha una plaça per a tu. Però has de passar per aquesta estranya manera de viure. No perdis el nord. Continua el camí. Per la senda del temps.






dijous, 18 de gener del 2018

Un recurs web didàctic,fiable i complet: pàgina web del Museo del Prado

Si estudiau Història de l'Art, Belles Arts, batxillerat d'Arts, ESO, si sou docents, vos dedicau a la investigació o senzillament vos apassiona el món de l'art en tota la seva complexitat i història pròpia, és fonamental que visiteu amb regularitat la pàgina web del Museo del Prado (entre moltes altres). És una pàgina molt elaborada sobre les col·leccions que s'alberguen allà i les més importants obres. Conté biografies d'artistes, imatges de les obres d'excel·lent qualitat, comentades en audioguia i en text, informació sobre mostres actuals o passades realitzades en el Museu, connexions i relacions entre artistes d'una mateixa època...És, francament, meravellosa. El seu arxiu digital disposa de 12.000 documents per a consulta. A més, té enllaços a vídeos de youtube on professionals del camp expliquen o debateixen temes al voltant d'una obra. També pots connectar-te al seu facebook per conèixer les darreres novetats, però per profunditzar en molts aspectes, és millor profunditzar en la seva web. Al 2019 complirà 200 anys com a Real Museu, per tant, teniu un any per estudiar la web a fons.

Per a mi, és una imprescindible: http://www.museodelprado.es


Coneix el Museu a través d'aquest vídeo

dimarts, 16 de gener del 2018

Màgia. Fer realitat l'impossible.

Vaig estimar a un mac. Són éssers peculiars, que viuen en un món de fantasia, preocupats per il·lusionar a les persones, per fer que oblidin durant una estona la seva realitat, i se submmergeixin en un món d'Oz. Vaig aprendre molt, vaig conèixer grans macs de la història de la màgia, tenia més coneixements que altres macs aficionats, inclòs professionals. Però sobretot, vaig aprendre una de les veritats més doloroses i reals que existeixen: l'amor és com la màgia, una mentida. És una mentida. Però una mentida tan bonica...

Miguel Ángel Gea. El vaig conèixer. És molt simpàtic, però sobretot molt poètic. Essències.
Miguel Ángel Gea. Les dimensions del temps.

La màgia és també un art. Un art escènic i per tant efímer, que evoca l'omnipotència, ja que el mac, és capaç de tot allò sobrehumà. I en aquest sentit, estèticament parlant, la màgia té a veure amb la pintura romàntica alemanya del segle XIX (pensa amb el monjo i el mar de Friedrich, per exemple). L'espectador s'abruma davant l'emoció rebuda.

Et convid a cercar noms de macs com Juan Tamariz, Miguel Ángel Gea, Enzo Lorenzo, Ricardo, Woody Aragón...o Dai Vernon, Ascanio, Fred Caps...i descobrir un món on per una estona, tot és possible. Tot, menys l'amor, que segueix essent una mentida.