ART I MITE (II)

Ja vos he parlat en articles de la importància i el lligam que tenen la mitologia clàssica i l'art en la història. És fonamental tenir coneixements de mitologia per poder abordar grans quantitats d'obres plàstiques, molt especialment (a més d'època grecorromana), obres de l'Edat Moderna, una vegada redescoberts els texts grecollatins. Durant aquests mesos a Palma hem pogut gaudir de l'exposició Art i Mite, els déus del Prado. Una amalgama d'obres pictòriques i escultòriques, especialment d'època romana i barroca, on els artistes representaren diferents mites segons la moda pictòrica o escultòrica del moment; i que formen part del fons del Prado, per tant, quan acabi l'exposició itinerant tornaran al Museu, i així les podrem tornar a contemplar. L'exposició, des del meu punt de vista, està molt ben aconseguida. En un primer terme, trobam un panteó de Déus, decorat amb una projecció "d'ombres xineses" en acció, intentant recrear d'alguna manera mites i epopeies clàssiques. Molt encertat és destacar posicionalment a Zeus com a déu principal de l'Olimp. A més, al llarg de la mostra el veurem amb els seus múltiples "amoríos", sigui metamorfosejat en cisne per festejar a Leda, o vestit de vaca per posseïr a Europa. Continuam passejant i podem observar obres de pintors tan importants com el seguidor de Caravaggio, José de Ribera, que representa a Bacus o Dionís amb ja vell, amb el seu gran atribut: la corona de pàmpol. És una obra de 1636, oli sobre llenç.

Recordam que cada Déu té un o més atributs que permet el seu reconeixement, inclòs els herois en tenen i ens permeten una millor lectura i intepretació de les escenes. També podem apreciar a Hefest o Vulcà, el déu més lleig,marit d'Afrodita, la deesa més bella; tancat dins la seva farga, envoltat de les armes que fabrica per als altres déus i herois; obra del magnífic Peter Paul Rubens, exponent fonamental del Barroc i defensor de la línia colorista.
La segona planta està dividida per temes: l'amor i els grans herois. Podem observar una meravellosa talla de petit format d'Eros o Cupido, Fill d'Afrodita, el nen capritxós i  entremeliat que provoca passions entre els Déus llançant sagetes per al seu entreteniment.
També  en aquesta sala destaca un quadre de gran format de José de Ribera, l'Spagnoletto, on veim a Tici en el seu martiri.

Segle XVII. Oli sobre llenç

En un altre espai, ens deixam captivar per un retrat de Medusa, tal volta la gorgona més coneguda, de gran detall i perícia. També destaca un bronze de petit format d'Heracles o Hércules lluitant contra el centaure Neso, que sembla una còpia del marbre amb el mateix títol de Giambologna, l'escultor manierista.
L'exposició acaba amb la Guerra de Troia i algunes de les seves representacions. El judici de Paris, que va "provocar" la guerra en un nivell mitològic, ens permet reconèixer les tres deeses, Atena, Hera i Afrodita, cadascuna amb els seu atribut.
Si teniu l'oportunitat, podeu seguir l'exposició o visitar la pàgina web oficial del Museu del Prado.