dilluns, 28 de gener del 2019

STANLEY KUBRICK AL CCCB NO ET DEIXARÀ INDIFERENT (fins a finals de març 2019)


ATENCIÓ: això NO és un article de revisió sobre la vida i obra de l'artista. És la ressenya d'una visita a la seva exposició retrospectiva. Per tant, no trobaràs l'índex filmogràfic ni aspectes purament acadèmics, sinó l'experiència d'una dona apassionada per conèixer els seus secrets. T'animes?




STANLEY KUBRICK (1928-1999)

Vaig tenir l’ocasió de reunir-me amb aquest meravellós director un fred diumenge de gener, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Venia de fer un tallat, i em feia moltes ganes conèixer els secrets de la seva vida i de la seva obra. Què podia trobar dins l’exposició? Véns amb mi?


ORGANITZACIÓ


L’exposició està organitzada en sentit cronològic. Aquesta qüestió facilita al públic la comprensió de la seva evolució artística i personal. Per tant, farem un passeig des de la seva etapa de formació com a fotògraf fins a la seva pel·lícula pòstuma, “Eyes wide shut”, i acabarem amb il·lustracions i esbossos d’ aquelles històries que desitjava portar endavant, com ara Intel·ligència Artificial, (que duria a la gran pantalla Steven Spielberg), però que no fou possible.


Pel camí trobam fragments dels seus primers documentals, guions, fotografies amb apunts, frases mítiques del director, la seva cadira, les lents que utilitzava, il·lustracions, dibuixos i fragments d’storyboards que no ens deixaran indiferents. La mostra conclou amb un collage de pósters promocionals de les seves pel·lícules.


CRONOLOGIA

Des del seu naixement al barri del Bronx, fins la seva mort, ens endinsem dins l’exposició amb una línia cronològica que ens ajuda a veure la seva gran trajectòria, acompanyada de diverses claquetes originals, usades per als films de Barry Lyndon o la jaqueta metàl·lica. El disseny ens sorpren amb l’ús de tipografies usades a alguns dels seus films, en negre i vermell (poderosos colors). Tot seguit podem veure un documental molt ben editat que resumeix la seva trajectòria a partir d’entrevistes i el seu testimoni cabdal sobre els motius dels seus films.




PRIMERES PASSES

Una segona sala ens convida a reflexionar sobre la seva etapa de formació. Els seus primers treballs foren per a una prestigiosa empresa i els seus primers documentals per a sindicats. Impressiona veure el món nocturn del jazz, i com Kubrick en deixà testimoni amb precioses fotografies que testimonien una època de felicitat a EUA. Un aspecte molt atractiu de la seva persona fou el seu rebuig a les vies convencionals de l’educació per formar-se, ja que no anà a la universitat. Aquest fet ens ha de convidar a pensar en el gran ventall de possibilitats que existeixen per abraçar les vies del coneixement. I on va arribar amb molta feina i ganes!




A partir d’aquest moment, es van succeint correlativament sales que reprodueixen el mateix patró formal: una gran pantalla amb un fragment seleccionat acuradament que en la majoria d’ocasions representa una escena clau de cada film (sense fer un excessiu spoiler), amb la fitxa tècnica i alguns apunts a les parets sobre el que estem observant. Una vegada que ens hem endinsat dins el film a través del seu fragment, accedim a una segona (a vegades també tercera) sala on trobem tot tipus d’elements i detalls relacionats amb la pel·lícula de torn: guions, fotografies, vestuari, atrezzo, merchadishing, imatges que avui són un icone del segle XX …


Destac d’aquestes sales:


Les imatges a tot color de Lolita: Sue Lyon ens aconsegueix seduir completament gràcies a la sessió fotogràfica de l’aclamat fotògraf Bert Stern (qui havia fotografiat amb 600 instantànies a Marilyn Monroe dues setmanes abans de la seva mort).



Les il·lustracions de les naus i els satèl·lits de 2001 odisea en l’espai, així com les maquetes.



El vestuari de les germanes bessones de “the shinning”, la resplendor.


El vestuari d’Àlex, protagonista de la taronja mecànica, així com les escultures del bar on servien “moloko”, o llet.




Tota la relació de vocabulari de la taronja mecànica, traduïda per Carlos Saura, on explica les curiositats i el procés mental que realitzà per arribar a la traducció de tal argot.



Les il·lustracions dels espais de “teléfono rojo volamos hacia Moscú”.


L’escena seleccionada de Barry Lyndon, realitzada per complet a la llum de les espelmes, resultant una aportació totalment novedosa de Kubrick per al món del cinema.



El trist final del “soldado patoso” de la jaqueta metàl·lica, a tamany 2:1 i en blanc i negre.

Les màscares més importants de la pel·lícula Eyes Wide Shut.

ESCENOGRAFIA

Al llarg de l’exposició, ens deixam sorprendre per elements escenogràfics originals, sobretot a la part de 2001 odisea a l’espai, apreciam les diferents maquetes utilitzades per al desenvolupament dels poderosos efectes especials.

ATREZZO

També podem veure peces originals del vestuari utilitzat per Espartacus, la taronja mecànica, 2001 odisea a l’espai,The shining (la resplendor), per acabar amb la màscara que portà Tom Cruise a un dels moments més compromesos de l’eròtica de Kubrick a Eyes Wide Shut. Vos imaginau encarnar l’alba de la humanitat? És fàcil, contemplant el divertit vestit de goril·la!




RESULTAT


En la meva opinió, el resultat és el còmput d’una vida dedicada a la recerca de la perfecció i de la bellesa, una bellesa particular, entesa des del punt de vista d’un ull inquiet darrera una càmara, a vegades fotogràfica, a vegades cinematogràfica. Kubrick és una mostra de la incansable investigació d’aquelles persones que tenen el do de la curiositat i de la insistència. Amb elles em trobaré a l’Arcadia.



Per posar la cirereta al pastís, una frase de l’artista: “ la falta total de sentit de la vida força l’home a crear el seu propi sentit”.


HERMOSÍSSIMA ESCENA BARRY LYNDON


Si decideixes copiar l’article recorda esmentar l’autora, la seva pàgina web o afegeix el hashtag especial 2019 #LlonguetaRara ;) o el clàssic #taquesdecolors Gràcies!

dimarts, 8 de gener del 2019

I és que el titular de "Bohemian Rapsody sorprende en los globos de oro" és molt poc encertat

La 76a gala dels globus d'or per al millor cinema del 2018 ha conclòs amb Bohemian Rapsody com una de les millors pel·lícules de l'any, i ha situat a Rami Malek com al millor actor.

El titular de la notícia és clar, però incòmode. Acàs no és una obra d'art el film? Per què se sorprenen? I de què? És es-pec-ta-cu-lar. Té força, art i l'encarnació de Freddie Mercury. És cert que no tots els temes que envoltaren la vida de l'artista es tracten amb tota la intensitat que per ventura mereixia, però es deixa veure molt clarament el seu esperit, la seva essència i sobretot l'essència de QUEEN. I és que, musicalment, la banda és una meravella, abarquen tots els genères, amb una base de rock molt potent. La pel·lícula està plena de detalls, de plans, de colors simbòlics que no passen desapercebuts, sobretot quan l'has vista dues vegades al cinema. Pell de gallina.

dilluns, 7 de gener del 2019

2019. I COM COMENÇA!

Començam l'any 2019 amb MOLTA força. Força per enfrontar-nos a qualsevol proposta acadèmica i personal i superar amb escreix el curs escolar.

MUSEU EL PRADO: DOS-CENTS ANYS. És més que un motiu per conèixer la seva història, les seves arrels i la seva actualitat. A què esperes?Visita la seva web clicant sobre l'enllaç.

Aquest museu té en propietat una de les millors obres de la Història de l'Art Universal: EL JARDÍ DE LES DELÍCIES, del Bosch, 1490-1500.

Clica sobre el títol de l'obra per escoltar o llegir el seu comentari oficial de la pàgina web del museu. Agafa la lupa i explora totes les vicissituds humanes retratades per aquest geni de la pintura de finals de segle XV.



Dos experts del Museu de El Prado analitzen l'obra