Però...qui és Flavita Banana?

Avui 23 de març a les 19:30 hores a la llibreria Drac Màgic. Presenta "Las cosas del querer".  Per a mi, un humor tan dolç com mordaç.

8 de març DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

Fa uns anys, vaig escriure un petit article sobre les dones artistes. Avui és 7 de març, demà serà el Dia Internacional de les dones. És moment per recordar que la Història, escrita per homes, ignora les grans dones que han escrit, inventat, lluitat, pintat, enginyat, dissenyat i que no tenen un nom rellevant als llibres d’Història. Noms com Marie Curie, Artemisa Gentileschi, Aurora Picornell, Clara Campoamor, Maria Antònia Salvà, Hipàtia...haurien de tenir un lloc específic  a les línies cronològiques. Ens agradi o no, seguim ancorades en un segon pla, com ja va advertir Simone de Beauvoir a la seva gran obra “El segundo sexo”, i  no totes ens esforçam per reivindicar els nostres drets, pensant i assumint que ja els tenim assolits. NO ÉS AIXÍ. Agaf un llibre d’història de segon de batxillerat, i són poques dones les que s’hi inclouen. Potser hem aconseguit un apartat específic  on es parla de la nostra inesgotable lluita, que començà amb les primeres sufragistes i que es mantén avui, a través de moltes entitats i organitzacions d’homes i dones que creuen en la Igualtat. Però en general, trobam paràgrafs i paràgrafs d’aventures creades per homes, com dirien les bistec al seu tema “historia del arte”, penis amb pinzell. Mentre segueixi havent “homes” que mantenguin discursos polítics remarcant que la dona ha de cobrar menys pel fet de ser més petita físicament (escletxa salarial), com ara l’eurodiputat polac  Janusz Korwin-Mikke fa uns dies, haurem de seguir reivindicant els nostres drets. Hi ha molt camí per fer.

Som deutores de generacions que sí han lluitat per poder votar, interrompre lliurement l’embaràs, accedir al món laboral, cobrar dignament, accedir a alts càrrecs, conciliar la vida laboral, familiar, denunciar la violència de gènere...per la qual cosa no podem negar l’evidència, no facem cas a les paraules “feminazi”, “machorras”, les feministes no són femenines, ser feminista no és ser dona...són mots creats pel patriarcat per mantenir-nos separades, per romandre en eterna rivalitat, per no unir-nos i sempre estar competint entre nosaltres, que si vestim malament, que si som pitjors o millors que la veïnada...el que hem de fer és agermanar-mos, estimar-mos, crear xarxes d’ajuda entre nosaltres, associar-nos, protegir-nos, i ser una gran massa que vindica els seus drets. Plegades, apinyades, amb els homes feministes al nostre costat, arribarem a aconseguir la igualtat de drets. El canvi, serà feminista o no serà.