Un recurs web didàctic,fiable i complet: pàgina web del Museo del Prado

Si estudiau Història de l'Art, Belles Arts, batxillerat d'Arts, ESO, si sou docents, vos dedicau a la investigació o senzillament vos apassiona el món de l'art en tota la seva complexitat i història pròpia, és fonamental que visiteu amb regularitat la pàgina web del Museo del Prado (entre moltes altres). És una pàgina molt elaborada sobre les col·leccions que s'alberguen allà i les més importants obres. Conté biografies d'artistes, imatges de les obres d'excel·lent qualitat, comentades en audioguia i en text, informació sobre mostres actuals o passades realitzades en el Museu, connexions i relacions entre artistes d'una mateixa època...És, francament, meravellosa. El seu arxiu digital disposa de 12.000 documents per a consulta. A més, té enllaços a vídeos de youtube on professionals del camp expliquen o debateixen temes al voltant d'una obra. També pots connectar-te al seu facebook per conèixer les darreres novetats, però per profunditzar en molts aspectes, és millor profunditzar en la seva web. Al 2019 complirà 200 anys com a Real Museu, per tant, teniu un any per estudiar la web a fons.

Per a mi, és una imprescindible: http://www.museodelprado.es

Coneix el Museu a través d'aquest vídeo

Màgia. Fer realitat l'impossible.

Vaig estimar a un mac. Són éssers peculiars, que viuen en un món de fantasia, preocupats per il·lusionar a les persones, per fer que oblidin durant una estona la seva realitat, i se submmergeixin en un món d'Oz. Vaig aprendre molt, vaig conèixer grans macs de la història de la màgia, tenia més coneixements que altres macs aficionats, inclòs professionals. Però sobretot, vaig aprendre una de les veritats més doloroses i reals que existeixen: l'amor és com la màgia, una mentida. És una mentida. Però una mentida tan bonica...

Miguel Ángel Gea. El vaig conèixer. És molt simpàtic, però sobretot molt poètic. Essències.

Miguel Ángel Gea. Les dimensions del temps.

La màgia és també un art. Un art escènic i per tant efímer, que evoca l'omnipotència, ja que el mac, és capaç de tot allò sobrehumà. I en aquest sentit, estèticament parlant, la màgia té a veure amb la pintura romàntica alemanya del segle XIX (pensa amb el monjo i el mar de Friedrich, per exemple). L'espectador s'abruma davant l'emoció rebuda.

Et convid a cercar noms de macs com Juan Tamariz, Miguel Ángel Gea, Enzo Lorenzo, Ricardo, Woody Aragón...o Dai Vernon, Ascanio, Fred Caps...i descobrir un món on per una estona, tot és possible. Tot, menys l'amor, que segueix essent una mentida.