LOVE, DEATH & ROBOTS. MOLT MÉS QUE UNA HISTÒRIA ANIMADA

I és que no és una sola història, són 18 relats que et fan vibrar, sentir plaer estètic i sobretot pensar.

AVÍS: això no és un article de revisió, és un article d'opinió sobre aquesta meravellosa obra d'art.

Tres conceptes s'uneixen per descobrir-nos un món de fantasia, a vegades distòpica*, a vegades pretèrita, en un temps relativament curt (de 5 a 15 minuts), on podem apreciar solucions molt diferents en vers els tres temes proposats, tòpics de la literatura i dels grans relats universals.

Capitana de la nau Afortunados13

A nivell formal trobam estils de dibuix que van des de les dues dimensions fins a una estètica naturalista que ens fa dubtar de si estam davant una animació o una imatge real. Ciberpunk, anime o 3D clàssic ens sorprenen a cada capítol que encetam.

Dos ex-amants es retroben degut a un error de càlcul

En el terreny narratiu, ens deixam portar per històries que van des del guió més esbojarrat fins a trobar escenes molt dures on la humanitat esdevé indefensa, inclòs desapareguda, davant un món en què els robots ja han pres el comandament de l'Univers. Si tenim referències i cultura cinematogràfica o literària, inevitablement pensarem en Matrix, Metrópolis, 2001 odisea a l'espai, Alien o Blade Runner al veure alguns capítols de la sèrie.

El ritme de cada capítol és variable, però en general tenen un caràcter vertiginós, ja que en un espai molt curt de temps es conten moltes coses.

Una dona dura de caràcter, forjat per les circumstàncies

. No vos recorda a Lisbeth Salander?

Quan hom veu la sèrie, pot quedar-se en la superfície, o pensar seriosament en els missatges que els capítols porten amagats. A continuació faré un repàs de memòria dels  capítols més eloqüents i esmentaré els valors i el missatge que contenen, a fi de no fer spoilers i tampoc caure en els típics resums que pertocarien per elaborar un article ressenya. Podeu botar aquest tros si considerau que podria influir la vostra percepció personal sobre la sèrie. No utilitz els títols originals per evitar a lectors i lectors caure, justament, la influència del meu pensament.

Tres robots visiten el que va ser un planeta poblat per humans

Tampoc empr els títols originals, pel mateix motiu.

-Capítol I (lluita de les bísties): l'afany de superació després d'un cop dur.

-Capítol II ( visita al món humà): reflexionar sobre la nostra condició humana i les nostres peculiaritats. Serem nosaltres que ens carregarem el món i la nostra espècie.

-Capítol III (cíclic): el caçador és caçat (o la caçadora és caçada).

-Capítol la granja computeritzada: la pèrdua de l'individu a favor del col·lectiu i com la mort afecta als nostres éssers estimats.

-Capítol ll a mà amiga: què passa amb el fems tecnològic?Com això pot repercutir en la humanitat? La força que tenim quan només tenim una opció: sobreviure.

-Capítol “el iogurt”: com l'ésser humà és capaç de caure dues, tres o més vegades en els mateixos errors. Crítica total al sistema polític i econòmic que tenim.

-Capítol “homes llop”: com pels nostres éssers estimats seríem capaços de qualsevol cosa. La duresa de ser diferents.

- Capítol del microxip: efecte dòmino.

-Capítol R66 i el fons marí: la importància de tenir una escolta activa.

-Capítol Hitler i les 6 possibilitats: com un simple fet pot canviar el transcurs d'una història.

-Capítol “rajola blava”: com a vegades ens deixam portar per desitjos grandiosos quan l'essencial és poder fer una cervesa cada dia.

-Capítol de Sibèria: aquest potser sigui el capítol on hi vegi cap missatge significatiu.

-Capítol de la dona guineu: el valor de l'amistat i l'amor per sobre damunt el temps. La crueltat humana i l'egoisme.

-Capítol del vampir: a vegades no basta la saviesa.

- Capítol afortunados 13: com la tecnologia pot estar a favor de la humanitat, i es poden crear vincles que van més enllà del visible.

-Capítol de l'error del portal interestelar: com la tecnologia pot acabar amb la humanitat.

-Capítol de la humanitat dins la gelera: un sol error podria canviar el transcurs complet d'una història.

-Capítol del femeter: escolta sempre al pròjim, pots acabar en les pitjors situacions si no ho fas, o prendre decisions equivocades.

Un aspecte a remarcar de la sèrie és la importància que prenen les dones com a protagonistes de grans escenes i capítols. Com heroïnes, valentes, lluitadores, dures, fortes. Això és un indicador del canvi que estam generant dia rere dia, lluita rere lluita en les societats occidentals. És insuficient, però ja ens fa apreciar que feim passes pels nostres drets i deures.

Vos recoman veure aquesta sèrie acompanyats, a ser possible, de persones que gaudeixin de la bona animació.

#LlonguetaRara

* Distòpia: representació fictícia d'una societat futura de característiques negatives causants de l'alienació humana.

Nit de l'Art Palma 2018

Recordau que teniu una cita amb Palma i l'Art el proper dissabte 19 de setembre 2018 a les 19 hores. Com sempre, els carrers s'ompliran d'artistes que ens oferiran música, dansa, pintura, performance... I les galeries i els museus seran gratuïts i ens oferiran una mica de piscolabis. Qui no vol participar d'un event tan important com aquest?.

PROGRAMA DELS ACTES: https://artpalmacontemporani.com/

NOTÍCIES RELACIONADES

https://www.diariodemallorca.es/cultura/2018/09/19/programa-atractivo/1348650.html

https://ocio.diariodemallorca.es/agenda/noticias/nws-693651-los-galeristas-invitan-ciudadanos-disfrutar-miedo-arte-contemporaneo.html

GYOTAKU: L'ART D'ESTAMPAR ANIMALS MARINS

Què és GYOTAKU?

És un art que prové de les àrees costaneres de Japó, cap al segle XIX. Els pescadors estampaven en paper d'arròs les espècies que tenien per vendre i d'aquesta manera, les persones que volien comprar podien veure més ràpidament les mercaderies de dits pescadors.

Poc a poc, el gyotaku es va convertir en un art. I Jaume Salvadiego ho sap, i ha dedicat una part de la seva trajectòria professional a estampar pops, ratjades, calamars, sípies, orades, llobaros, gambes...i un rerefi d'espècies marines de les nostres illes, però sempre amb el seu segell a la japonesa.

Coworking Casa Planas ens va oferir ahir la oportunitat d'aprendre les bases tècniques d'aquest art. Aquí teniu el professor Jaume Salvadiego en acció, una mostra de l'entintat d'un popet i una vista del taller.

Té múltiples aplicacions didàctiques, sobretot per comprendre els procediments d'impressió a partir d'elements orgànics.

IMATGES PER A UNA NOVEL·LA NEGRA

Si hi ha un autor o autora que pugui il·lustrar perfectament una novel·la negra, és sense cap dubte Jack Vettriano. Neixé al 1951 a Escòcia. Als 21 anys, la seva parella li va regalar un joc d'aquarel·les, i començà a pintar de manera autodidacta. Des de llavors ençà no ha deixat de pintar. Juga amb pinzellades gruixudes i amb diferents focus de llum, que il·luminen el fum de xigarrets per crear ambients carregats de boira i inquietud. Els seus grans temes són l'hampa, el sexe i escenes quotidianes de la burgesia de principis de segle XX. La seva obra ens remet directament a l'americà Edward Hopper, artista emmarcat dins del realisme social, que pintava els racons silenciosos d'Amèrica, amb el mateix tipus de pinzellada gruixuda  i evocació de misteri en les escenes escollides.
És un geni de la il·lustració, premiat per diferents institucions. Al 2015 montà la seva pròpia editorial.

 

Aquesta imatge ens remet directament als jugadors de cartes de Cezanne, de múltiples versions, cinc, per ser exactes, realitzades entre 1890 i 1896

 

Visita la seva pàgina web oficial aquí

HAIKU D'HIVERN

La flor d'ametller
Fins i tot quan mustia
desprèn bellesa.

Rosa Maria Peña Barceló- Hivern 2018

La tradició japonesa es manifesta a l'art de l'ikebana. Quan realitzam un centre floral seguint la filosofia nipona, ens basam en tres eixos principals: shin, soe i hikae. Des de l'instant en que l'elaboram, fins que es troba completament musti, desprèn bellesa. Aquest precepte és totalment contrari al pensament europeu, centrat en el binomi bellesa/joventut. És una altra manera de viure. Degustant les possibilitats de cada etapa de la naturalesa.

ART I MITE (II)

Ja vos he parlat en articles de la importància i el lligam que tenen la mitologia clàssica i l'art en la història. És fonamental tenir coneixements de mitologia per poder abordar grans quantitats d'obres plàstiques, molt especialment (a més d'època grecorromana), obres de l'Edat Moderna, una vegada redescoberts els texts grecollatins. Durant aquests mesos a Palma hem pogut gaudir de l'exposició Art i Mite, els déus del Prado. Una amalgama d'obres pictòriques i escultòriques, especialment d'època romana i barroca, on els artistes representaren diferents mites segons la moda pictòrica o escultòrica del moment; i que formen part del fons del Prado, per tant, quan acabi l'exposició itinerant tornaran al Museu, i així les podrem tornar a contemplar. L'exposició, des del meu punt de vista, està molt ben aconseguida. En un primer terme, trobam un panteó de Déus, decorat amb una projecció "d'ombres xineses" en acció, intentant recrear d'alguna manera mites i epopeies clàssiques. Molt encertat és destacar posicionalment a Zeus com a déu principal de l'Olimp. A més, al llarg de la mostra el veurem amb els seus múltiples "amoríos", sigui metamorfosejat en cisne per festejar a Leda, o vestit de vaca per posseïr a Europa. Continuam passejant i podem observar obres de pintors tan importants com el seguidor de Caravaggio, José de Ribera, que representa a Bacus o Dionís amb ja vell, amb el seu gran atribut: la corona de pàmpol. És una obra de 1636, oli sobre llenç.

Recordam que cada Déu té un o més atributs que permet el seu reconeixement, inclòs els herois en tenen i ens permeten una millor lectura i intepretació de les escenes. També podem apreciar a Hefest o Vulcà, el déu més lleig,marit d'Afrodita, la deesa més bella; tancat dins la seva farga, envoltat de les armes que fabrica per als altres déus i herois; obra del magnífic Peter Paul Rubens, exponent fonamental del Barroc i defensor de la línia colorista.
La segona planta està dividida per temes: l'amor i els grans herois. Podem observar una meravellosa talla de petit format d'Eros o Cupido, Fill d'Afrodita, el nen capritxós i  entremeliat que provoca passions entre els Déus llançant sagetes per al seu entreteniment.
També  en aquesta sala destaca un quadre de gran format de José de Ribera, l'Spagnoletto, on veim a Tici en el seu martiri.

Segle XVII. Oli sobre llenç

En un altre espai, ens deixam captivar per un retrat de Medusa, tal volta la gorgona més coneguda, de gran detall i perícia. També destaca un bronze de petit format d'Heracles o Hércules lluitant contra el centaure Neso, que sembla una còpia del marbre amb el mateix títol de Giambologna, l'escultor manierista.
L'exposició acaba amb la Guerra de Troia i algunes de les seves representacions. El judici de Paris, que va "provocar" la guerra en un nivell mitològic, ens permet reconèixer les tres deeses, Atena, Hera i Afrodita, cadascuna amb els seu atribut.
Si teniu l'oportunitat, podeu seguir l'exposició o visitar la pàgina web oficial del Museu del Prado.

Màgia. Fer realitat l'impossible.

Vaig estimar a un mac. Són éssers peculiars, que viuen en un món de fantasia, preocupats per il·lusionar a les persones, per fer que oblidin durant una estona la seva realitat, i se submmergeixin en un món d'Oz. Vaig aprendre molt, vaig conèixer grans macs de la història de la màgia, tenia més coneixements que altres macs aficionats, inclòs professionals. Però sobretot, vaig aprendre una de les veritats més doloroses i reals que existeixen: l'amor és com la màgia, una mentida. És una mentida. Però una mentida tan bonica...

Miguel Ángel Gea. El vaig conèixer. És molt simpàtic, però sobretot molt poètic. Essències.

Miguel Ángel Gea. Les dimensions del temps.

La màgia és també un art. Un art escènic i per tant efímer, que evoca l'omnipotència, ja que el mac, és capaç de tot allò sobrehumà. I en aquest sentit, estèticament parlant, la màgia té a veure amb la pintura romàntica alemanya del segle XIX (pensa amb el monjo i el mar de Friedrich, per exemple). L'espectador s'abruma davant l'emoció rebuda.

Et convid a cercar noms de macs com Juan Tamariz, Miguel Ángel Gea, Enzo Lorenzo, Ricardo, Woody Aragón...o Dai Vernon, Ascanio, Fred Caps...i descobrir un món on per una estona, tot és possible. Tot, menys l'amor, que segueix essent una mentida.

DE LA CAPITAL DE LA MODA A LA CIUTAT DE LA LLUM: tot en 3 dies.

Viatjar a Milà, Milán, Milano.

Ciutat industrial no massa destacable ni per la seva bellesa ni per la seva planificació, però amb un centre preciós, ple de llum, moda i edificis arquitectònics que val la pena visitar. En aquest sentit, les joies de la corona:

-El duomo, amb un absis avitrallat en tons vermells i groguencs que val la pena contemplar. Des de les terrasses podem veure els arcs botarells i les agulles, i per suposat, ens donarà una panorámica de la ciutat, amb grans edificis i una campana de boira contaminant que no ens deixarà indiferents.

-La galeria Vittorio Emmanuelle. Coberta amb ferro i cristal de segle XIX, mostra de l’emprempta dels materials aportats per la Revolució Industrial, i amb tot el glamour de les grans marques italianes del segle XX: Prada i la seva primera botiga, per posar un exemple. La crema de la crema es congrega a aquesta impressionant galeria decorada amb frescos.

-El Castell Sforzesco. És un Castell que conté 6 museus on hi podem trobar tot tipus d’obres: restes d’arquitectura i escultura medieval, arts decoratives barroques, neoclàssiques i contemporànies, pintura del treccento, quatroccento…Trobarem una obra que ha estat durant molt d’anys atribuïda a Leonardo Da Vinci i que les darreres investigacions conviden a pensar que fou d’un deixeble seu. Trobarem obres d'artistes de la talla d'Andrea Mantegna. També podrem veure obres atribuides a José de Ribera, el Spagnoletto, i una magnífica veduta de Canaletto. És senzillament impressionant la tècnica de l’artista, quin control de la pinzellada i de la pintura a l'oli; convida a convertir-se en burgès i passejar per la Venècia del segle XVII, amb la seva llum, amb la seva plaça San Marc.

             És un goig veure les guies italianes explicar als infants el fresc d'Atles

Si agafam un tren a l’estació central, un trenitalia, ferricarossa,ens donaran berenar dolç o salat a la nostra elecció, i ens oferiran la premsa. En tres hores serem a Venècia. Santa Llúcia. Ens podrem rendir davant la primera esglèsia que trobam.

Venècia és una festa de llum i color, una postal a cada racó. El seu Palazzo Ducale i els programes iconogràfics de les sales són per gaudir amb molt de temps, deixar-nos seduïr per Tintoretto; el seu judici final i altres obres magnifiques.

Carrerons on només s'hi pot arribar en barca

La basílica de Sant Marc està plena de mosaics daurats i marbres que creen mosaics que il·lustren la riquesa de la ciutat comercial més important d’Europa juntament amb Flandes.

                           Sostre de Palau Ducal, amb Judici Final de Tintoretto

El cafè Florian, obert al 1720 ofereix cafès, tès i altres del·lícies mentre veim passar tot tipus de gent per plaça.

La veduta de Tintoretto es fa realitat al gran Canal, que es pot atravessar en vaporetta, góndola, barca, taxi…segons la butxaca.

Sé que tornaré. Sé que qualque dia tornaré. I me tornaré a enamorar. 

Les fotografies són de la meva propietat, fetes amb el mòbil. No tenen valor tècnic, però sí emocional. Així que et preg que si les utilitzes per a les teves coses, esmentis el nom d'aquest blog. Moltes gràcies.

Però...qui és Flavita Banana?

Avui 23 de març a les 19:30 hores a la llibreria Drac Màgic. Presenta "Las cosas del querer".  Per a mi, un humor tan dolç com mordaç.

Opinió personal: figuras ocultas

Tota la informació a l'IMDB, que com sempre vos dic, és el major banc de dades relatives al món del cine i la televisió.

Una pel·lícula americana, amb tota la dosi de valors americans possibles: Déu, pàtria, família i coca-cola. America first. Peeerò, dóna valor a les dones afroamericanes que varen treballar a la NASA com a calculadores o participants de projectes per aconseguir arribar a la lluna, evidentment, abans que els russos. Mostra una versió molt dolça de l'apartheid, que a més, divinitza a Kevin Costner quan romp un cartell de serveis de "colored women". En certa manera, me recorda a tomàtigues verdes fregides amb el tema dels esclaus del cinturó del cotó, es mostra però no s'incideix.
Això sí, passes una bona estona entretinguda, perquè d'això els guionistes americans en saben molt, així com crear els espais de silenci necessaris per a crear escenes sensibles. Les actrius són el millor del film, Taraji P.Henson, Octavia Spencer i Janelle Monáe.

A vegades ens sentim morir

Hi ha dies estranys que sentim morir.
Hi ha dies estranys que haurien de ser meravellosos. Però sentim morir.

Hi ha dies estranys que ens canvien la vida.
Hi ha dies que ens marquen com a animals de granja.

Hi ha dies en què no surgeix la poesia.
Hi ha dies que volem morir. No sabem com. Però volem morir.

Hi ha dies que la música no basta.
Hi ha dies que no sona cap instrument. Només silenci.

Són els dies que canviaria. Però no tenc coratge. No sóc valenta. O covard.

Marta Blasco, artista ideal per als dies que sentim morir.

Quina sorpresa!

A vegades pens que ningú llegeix aquest bloc. I adesiara, sorpresa!. 61 visites en un dia!. Només desig que pugui ser útil el contingut de la pàgina, al menys, per adquirir coneixements, cultura i ser persones més curioses i creatives.
És fonamental escoltar les nostres inquietuds personals, per no caure en la desidia DESÍDIA f.
Manca d'activitat per negligència o incúria (dcvb.iec.cat). Tots i totes tenim dins un geni creatiu, una persona que pot expressar el millor d'ella mateixa a través de l'escriptura, la música, la pintura, l'escultura, el disseny, la fotografia, el video, el pensament...Internet és una font més per recollir idees, però també per expressar-les. A què esperes?. Agafa un llapis, un boli, un pentagrama, una càmara...i... Acció!
El teu món interior vol sortir a tot color per contar-li al món que tens pensament propi, que fas crítica del que et sembla injust o inhumà, i que no et conformes amb la societat en què vius, que vols posar el teu gra d'arena per canviar el borreguisme, que ets intel·lectual, llegeixes, t'informes, contrastes fonts, penses, penses coherent i ho reflecteixes en l'actitud, i utilitzes els mitjans possibles per expressar-ho. Perquè ser lliure és pensar amb criteri.
Bona setmana!

Imatge: Pinterest

GLASGOW INTERNATIONAl: 4th to 21st APRIL!. Partim a Escòcia? Gaudim de l'Art actual?

FESTIVAL INTERNACIONAL D'ART CONTEMPORANI

Lola Dupré. I visca el collage!.

  Coneix la seva feina, és una de les participants al festival. Em recorda molt molt molt al meu adorat David Hockney.

Reconstrueix, deforma, modifica la realitat creant-ne una de nova. 

ARA TU!

Fes-te una foto, imprimeix-la. I ara, juga. Tisores, foguer, llapis, boli, elements orgànics, cola...modifica la teva pròpia realitat. Els resultats poden arribar a ser sorpresius i inesperats.

PER A SABER MÉS SOBRE EL FESTIVAL 

Bona setmana!

DANSA, L'EXPRESSIÓ ÍNTIMA DEL NOSTRE JO INTERIOR AMB EL JO EXTERIOR, EL NOSTRE COS

Dansar és expressar amb el cos emocions íntimes, diverses, contar històries, llançar missatges a l'espectador, provocant-li sentiments de bellesa. Quan dansam, invocam els nostres avantpassats, posam en relació a través de cada moviment, harmoniós o dissonant, la nostra energia i la nostra essència a cada mirada atenta dels receptors, que aguaiten la sajeta de l'instant estètic al cor. Ritme, melodia i cos a l'hora, olfacte, oïda, gust i vista per a paladejar relats que s'inspiren i es conjuguen a la punta de la llengua.

Fotografies d'Albert Simón al Festival Actua Mallorca, maig 2013

http://unoquehacefotos.com

Estret de la pàgina web oficial de l'Ajuntament de Palma.

"Durant dues setmanes la ciutat de Palma viurà la intensa sensació de la dansa contemporània a museus, patis, places i, per descomptat, teatres. Amb actuacions, moltes d' elles de franc, es pretén captar un públic que es passegi per l'entorn de la capital mallorquina.

 La realització de funcions a l'aire lliure pretén cridar l'atenció dels turistes a la zona i crear un canal de difusió i promoció de l'art en totes les seves manifestacions, aportant a la societat individus sensibles que apreciïn les arts escèniques des d'un punt de vista personal.

Tallers, cinema, exposicions acompanyaran la dansa contemporània. L'essència es manté però aquest any es fusiona amb estils com el break, el flamenc i la performance."

Duració: des del 24 d'abril fins el 4 de maig de 2014.

Localitat: Palma de Mallorca 

http://palmaambladansa.wordpress.com/

I per a quan es fusionarà amb la mil·lenària i fèrtil dansa del ventre?. Estarem atents al programa del wordpress de l'event.

Una pinzellada del video art 

GLOBAL GROOVE----NAM JUN PAIK. 1973

Art i dansa!

LA GENERACIÓ GRIS (Diario de Mallorca, cartas al director. 13-3-2014)

fotografia de pinterest.com

LA GENERACIÓ GRIS

Seran un maó més al mur . Una ovella més al ramat . Amb escàs poder per a canviar el món , amb la ment grisa.

Els hi mancarà la paleta de colors sencera per a pintar les ciutats , el cel i la mar. Seran mentalment zombis. Monocromàtics. Sense ritme ni melodia, amb escasses dots interpretatives.

Una generació gris. Tenen els dies comptats .

 A partir de setembre , s' implanta la LOMCE a 1r, 3r i 5è de primària a les escoles espanyoles. I si així es decideix, un nin o una nina podrà viure tota l'etapa d'educació primària sense haver cursat educació artística. Al seu lloc, estudiaran una segona llengua estrangera. I no és casualitat . És el fruit d'un  estudi maquiavèl·lic  que crearà persones amb escàs potencial creatiu. Per què?. Perquè CREAR és tenir la POSSIBILITAT de canviar el món. De fer arribar a moltes persones un punt de vista alternatiu . De ser lliure per elaborar l'opinió pròpia i la crítica del judici .Què tenen a dir d'aquesta aberració " educativa " aquelles persones que tenen l'art  com a mitjà de vida , o , senzillament , qualsevol persona coherent?.

Jo ho tenc clar . NO . NO. I NO . Em neg a tolerar la inhabilitació de la creativitat per a nins i adolescents .Perquè ells , en la seva etapa més important, fràgil i convulsa necessiten les eines necessàries per a expressar-se. A partir d' eso , només si la trien com assignatura desenvoluparan tot el seu potencial. Que passarà quan no tenguin mitjans per expressar les seves idees , emocions?. Com contaran les seves inquietuds, les seves històries?. ¿ Sabran apreciar i cuidar el seu patrimoni cultural?.  Com distingiran una peça clàssica d'un regaetton? I quan vagin de viatge ...com podran valorar una plaça ,un edifici , un museu, una galeria...?.

 Sent vergonya i pena .

fotografia de pinterest.com

Faig una crida a la cooperació i difusió d'aquesta ingrata notícia .

Perquè l'Art i la creativitat són  fonamentals per al desenvolupament de l'ésser humà, a més de ser una necessitat vital que es remunta a la Prehistòria. I ara es qüestionen les coves d'Altamira.

FELIÇ DIA DE LA DONA TREBALLADORA

George Sand, Camille Claudel,Sonia Delaunay, Frida Kahlo,Tarsila Do Amaral, Guerrilla Girls,Barbara Hepworth, Mary Shelley, Giorgia O'keeffe, Isabel Muñoz, Shirin Neshat, Maria Antònia Salvà, Tamara de Lempicka, Naoko Takeuchi,Louise Bourgeois, Samia Gamal, Munique Neith, Jelila, Ginger Rogers, Virginia Wolf, la Orlan, Marina Abramovich, Tonia Capó...

Són moltes però molt poques les dones que han passat a la Història per la seva creativitat, el seu enginy, les seves proeses...I avui, 8 de març, es compleixen 103 anys del seu reconeixement anual.

És molt important reivindicar el nostre paper dins la societat. I ara més que mai, en temps de crisi el nostre rol és encara més vulnerable.

Entera't de què va això!

ARTICLE SOBRE LA REALITAT DE LA DONA DINS L'ART DESPRÉS D'ARCO 2011, la major fira d'Art Contemporani del país que se cel·lebra a Madrid des de fa 30 anys.

A aquesta web hi trobaràs una quantitat notable de biografies de dones artistes.

FELIÇ DIA DE LA DONA TREBALLADORA!!!!!!!

Encara hi ha molt per fer...no ens cansam.

PINTA, ESCULPEIX, GRATA LES PARETS, ALLIBERA'T, CRIDA, ESCRIU, LLEGEIX, BALLA, CANTA,---> PENSA...ÉS GRATUÏT!