El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia.
Sabeu que aquest bloc és procliu a aquesta manifestació literària i artística, i reb aquesta notícia amb molta alegria. Per això, deixa'm una selecció de poemes que poden ser del vostre interès. Bones vacances!
SONETO XXIII
Garcilaso de la Vega
En tanto que de rosa y azucena
se muestra la color en vuestro gesto,
y que vuestro mirar ardiente, honesto,
enciende al corazón y lo refrena;
y en tanto que el cabello, que en la vena
del oro se escogió, con vuelo presto,
por el hermoso cuello blanco, enhiesto,
el viento mueve, esparce y desordena;
coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto, antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre.
Marchitará la rosa el viento helado,
todo lo mudará la edad ligera,
por no hacer mudanza en su costumbre
POEMA X
Josep Carner
Les cireres ingènues
Mena els infants Pantídia per la verdor del prat
un dia clar de juny, obert de bat a bat:
hi ha flors a cada marge i el cel és innocent;
la pols mateixa, quan es mou, és resplendent.
I criden els infants en blanca volior,
i canten i s'empaiten dellà de les passeres.
Del cirerer ni veuen l'ombreig i l'abundor;
mil boques a tot riure, l'esclat de les cireres.
Al cor de l'arbre, hissada sobre els herbatges molls,
la mare, penjarelles de foc posa en senalla
i vora seu convoca els cants i la batalla:
-Per al que vingui tot seguit hi ha dos penjolls-
I n'heuen tots, i fugen d'uns vímets a l'abric,
i tot seguit adornen les càndides orelles:
o nas i boca es pinten d'unes regors vermelles
de llurs dentetes d'esquirol en el fadic.
Tot sol, amb les cireres s'alegra el més infant,
i en ses mans bellament saltironen i dansen,
¡ quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen,
les joies de l'estiu que tenen al davant!
La mare el va collir, l'alçà a la llum del dia
i el féu, contra del cor, lloat i beneït:
-L'un vol la vanitat, l'altre cerca el profit;
el benaventurat és qui pren l'alegria.
Louise Moillon, natura morta barroca
La Balanguera
Joan Alcover
SONETO XXIII
Garcilaso de la Vega
En tanto que de rosa y azucena
se muestra la color en vuestro gesto,
y que vuestro mirar ardiente, honesto,
enciende al corazón y lo refrena;
y en tanto que el cabello, que en la vena
del oro se escogió, con vuelo presto,
por el hermoso cuello blanco, enhiesto,
el viento mueve, esparce y desordena;
coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto, antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre.
Marchitará la rosa el viento helado,
todo lo mudará la edad ligera,
por no hacer mudanza en su costumbre
POEMA X
Josep Carner
Les cireres ingènues
Mena els infants Pantídia per la verdor del prat
un dia clar de juny, obert de bat a bat:
hi ha flors a cada marge i el cel és innocent;
la pols mateixa, quan es mou, és resplendent.
I criden els infants en blanca volior,
i canten i s'empaiten dellà de les passeres.
Del cirerer ni veuen l'ombreig i l'abundor;
mil boques a tot riure, l'esclat de les cireres.
Al cor de l'arbre, hissada sobre els herbatges molls,
la mare, penjarelles de foc posa en senalla
i vora seu convoca els cants i la batalla:
-Per al que vingui tot seguit hi ha dos penjolls-
I n'heuen tots, i fugen d'uns vímets a l'abric,
i tot seguit adornen les càndides orelles:
o nas i boca es pinten d'unes regors vermelles
de llurs dentetes d'esquirol en el fadic.
Tot sol, amb les cireres s'alegra el més infant,
i en ses mans bellament saltironen i dansen,
¡ quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen,
les joies de l'estiu que tenen al davant!
La mare el va collir, l'alçà a la llum del dia
i el féu, contra del cor, lloat i beneït:
-L'un vol la vanitat, l'altre cerca el profit;
el benaventurat és qui pren l'alegria.
La Balanguera
Joan Alcover
- La Balanguera misteriosa
- com una aranya d'art subtil,
- buida que buida sa filosa,
- de nostra vida treu lo fil.
- Com una parca bé cavil.la
- teixint la tela per demà.
- La Balanguera fila, fila,
- la Balanguera filarà.
- Girant l'ullada cap enrera
- guaita les ombres de l'avior,
- i de la nova primavera
- sap on s'amaga la llavor.
- Sap que la soca més s'enfila
- com més endins pot arrelar.
- La Balanguera fila, fila,
- la Balanguera filarà.
- De tradicions i d'esperances
- teix la senyera pel jovent
- com qui fa un vel de noviances
- amb cabelleres d'or i argent
- de la infantesa que s'enfila, de la
- vellura que se'n va.
- La Balanguera fila, fila,
- la Balanguera filarà.
- Les filadores, Diego Velázquez
