ART I MITE (II)

Ja vos he parlat en articles de la importància i el lligam que tenen la mitologia clàssica i l'art en la història. És fonamental tenir coneixements de mitologia per poder abordar grans quantitats d'obres plàstiques, molt especialment (a més d'època grecorromana), obres de l'Edat Moderna, una vegada redescoberts els texts grecollatins. Durant aquests mesos a Palma hem pogut gaudir de l'exposició Art i Mite, els déus del Prado. Una amalgama d'obres pictòriques i escultòriques, especialment d'època romana i barroca, on els artistes representaren diferents mites segons la moda pictòrica o escultòrica del moment; i que formen part del fons del Prado, per tant, quan acabi l'exposició itinerant tornaran al Museu, i així les podrem tornar a contemplar. L'exposició, des del meu punt de vista, està molt ben aconseguida. En un primer terme, trobam un panteó de Déus, decorat amb una projecció "d'ombres xineses" en acció, intentant recrear d'alguna manera mites i epopeies clàssiques. Molt encertat és destacar posicionalment a Zeus com a déu principal de l'Olimp. A més, al llarg de la mostra el veurem amb els seus múltiples "amoríos", sigui metamorfosejat en cisne per festejar a Leda, o vestit de vaca per posseïr a Europa. Continuam passejant i podem observar obres de pintors tan importants com el seguidor de Caravaggio, José de Ribera, que representa a Bacus o Dionís amb ja vell, amb el seu gran atribut: la corona de pàmpol. És una obra de 1636, oli sobre llenç.

Recordam que cada Déu té un o més atributs que permet el seu reconeixement, inclòs els herois en tenen i ens permeten una millor lectura i intepretació de les escenes. També podem apreciar a Hefest o Vulcà, el déu més lleig,marit d'Afrodita, la deesa més bella; tancat dins la seva farga, envoltat de les armes que fabrica per als altres déus i herois; obra del magnífic Peter Paul Rubens, exponent fonamental del Barroc i defensor de la línia colorista.
La segona planta està dividida per temes: l'amor i els grans herois. Podem observar una meravellosa talla de petit format d'Eros o Cupido, Fill d'Afrodita, el nen capritxós i  entremeliat que provoca passions entre els Déus llançant sagetes per al seu entreteniment.
També  en aquesta sala destaca un quadre de gran format de José de Ribera, l'Spagnoletto, on veim a Tici en el seu martiri.

Segle XVII. Oli sobre llenç

En un altre espai, ens deixam captivar per un retrat de Medusa, tal volta la gorgona més coneguda, de gran detall i perícia. També destaca un bronze de petit format d'Heracles o Hércules lluitant contra el centaure Neso, que sembla una còpia del marbre amb el mateix títol de Giambologna, l'escultor manierista.
L'exposició acaba amb la Guerra de Troia i algunes de les seves representacions. El judici de Paris, que va "provocar" la guerra en un nivell mitològic, ens permet reconèixer les tres deeses, Atena, Hera i Afrodita, cadascuna amb els seu atribut.
Si teniu l'oportunitat, podeu seguir l'exposició o visitar la pàgina web oficial del Museu del Prado.

MITOLOGIA I ART: entendre les històries que conten els reflexes de la Història

Quan estudiam les grans obres de la Història de l'Art, moltes vegades hem d'acudir a la Mitologia.

 El rapte de Perséfone, G. Bernini, escultor romà barroc per excelència

Què és la mitologia?. Entenem mitologia com un conjunt de mites d'una cultura o religió. Per tant, existeixen moltes mitologies: la grega i romana, la jueva, l'escandinava...podriem dir que les llegendes urbanes són la mitologia d'avui.
I què és un mite?. Segons el diccionari de la RAE:
mito¹.

(Del gr. μῦθος).

1. m. Narración maravillosa situada fuera del tiempo histórico y protagonizada por personajes de carácter divino o heroico. Con frecuencia interpreta el origen del mundo o grandes acontecimientos de la humanidad.

2. m. Historia ficticia o personaje literario o artístico que condensa alguna realidad humana de significación universal.

3. m. Persona o cosa rodeada de extraordinaria estima.

4. m. Persona o cosa a las que se atribuyen cualidades o excelencias que no tienen, o bien una realidad de la que carecen.

Per analitzar el missatge de moltes obres històriques, acudirem a la primera acepció i en alguns casos a la segona.

Tenir coneixements de mitologia ens ofereix la possibilitat de situar-mos i viure més a prop la funció d'una obra.

El Renaixement (segles XIV  XV i XVI) és una etapa històrica on es produeixen molts de canvis dins l'Art i on els artistes recerquen dins del món clàssic (Grècia i Roma) noves formes de representació i nous models a seguir. Es comencen a realitzar obres de temàtica no religiosa i es treballa amb la perspectiva (gràcies a Brunelleschi) i el clarobscur. Les pintures i escultures prenen un caire més natural, allunyat de les corrents de l'Edat Mitjana (romànic i gòtic).

 Estudi tècnic de la Cúpula de Sta. Maria del Fiore, Florència

Es viu un periode d'afloriment i de gran vàlua artística, que serà revisat segles després, a l'època neoclàssica, de la qual en parlarem més endavant.

APRÈN A ANALITZAR EL MISSATGE D'UN QUADRE, per exemple:

 La medusa, 1597-98 Caravaggio

El primer que ens crida l'atenció d'aquest quadre és la seva forma redona, o tècnicament parlant, "tondo". Els tondos són teles o suports en forma circular. Aquest format ja s'usava en les ceràmiques ge la Grècia Antiga. Serà en el Renaixement que els artistes recuperaran aquest format i el posaran de moda. Caravaggio, pintor barroc(moviment posterior al manierisme, estil derivat del Renaixement), acudeix a la mitologia grega i a més li atorga un format propi de l'època.

Qui és el personatge que apareix a aquesta imatge?. El primer que hem de fer és fixar-mos en el títol, que ja ens aporta una pista: MEDUSA!. És un retrat de na Medusa, que raja sang pel coll. Resulta evident pensar que li han tallat. Però qui?. Acudim a la mitologia per a reconèixer la pintura.

Medusa és una gorgona: un monstre ctònic -que viu a l'inframón- ; representada pels artistes grecs com a monstre, creada per ofendre a Atenea, deesa de la guerra, la civilització, la saviesa, l'estratègia, les Arts,la justícia i l'habilitat.

Tenia el poder de convertir en pedra a tots aquells que la mirassin i reconeixer-la és fàcil pel cap ple de serps.

 Però, el poeta romà Ovidi escriví que Medusa era originalment una hermosa sacerdotesa del Temple d'Atenea. Poseidó, Déu de la Mar la va posseir i Atenea, enfurida pel fet,  va convertir els seus hermosos cabells en serps.

Medusa, embarassada de Poseidó, mentre dormia, va ser decapitada pel semidéu i heroi Perseu, que amb l'ajuda d'Atenea i d'Hermes i per ordre del Rei Polídectes va aconseguir la seva missió sense mirar-la als ulls directament, guiat per la mà d'Atenea.

Perseu, triomfant mostra el cap de Medusa. L'espasa, les sabates alades i el casc d'invisiblitat d'Hades són regals dels Déus que el varen ajudar. (Obra: Perseu amb el cap de Medusa, Benvenuto Cellini, cap al 1554)

Curiosament,de la sang vessada pel coll de Medusa va nèixer Pegaso, el cavall alat més conegut dins el món de la fantasia. També neixé el gigant Crisaor, tots dos fills de Poseidó, que l'havia deixat embarassada.
Poèticament, es diu que el coral vermell del Mar Roig es va formar amb la sang vessada pel coll de Medusa.
Perseu va entregar el cap de Medusa a Atenea, que el va col·locar sobre el seu escut.

Quanta lectura en una sola imatge!No és realment fascinant l'Art?
Podríem afirmar, després de tot l'explicat, que el motiu de que aquesta obra sigui un tondo, és a dir estigui feta en un format redó, sigui perquè representa l'escut d'Atenea (ègida) on es va quedar el cap de Medusa després d'haver estat decapitada.

Aquesta obra de Caravaggio que observàvem abans no és l'única obra d'art on Medusa n'és la protagonista. Fes un passeig per wikipedia i trobaràs altres exemples de diferents disciplines que l'han escollida com a model. També hi trobaràs abundant informació sobre mitologia. I així podràs treure un excel·lent en les activitats relatives a Caravaggio i Rembrandt.
Ànim!