LA IMPORTÀNCIA DE TENIR OPINIÓ

Segons el diccionari català-valencià-balear, la paraula opinió significa:

OPINIÓ f.: cast. opinión.
|| 1. Manera de jutjar sobre una qüestió; concepte que es té d'una cosa qüestionable. Aquells qui an opinió que lo peccat venga de vós, Llull Cont. 322, 15. Gran res dels sarrahins eren de aquesta opinió, Muntaner Cròn., c. 19.
|| 2. Concepte que tenim d'una persona; manera com la jutgem. Ne estaven en mala opinió, Muntaner Cròn., c. 26. Ell me té en una opinió molt honrosa, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Manera col·lectiva de pensar sobre un assumpte; la mateixa col·lectivitat en quant pensa o manifesta el seu judici envers una qüestió, una persona, etc. Oppinió no és àls sinó remor, fama o vent popular, e tostemps presuposa cosa duptosa, Metge Somni i. No serà gran virtut la del varó | que a l'aureola d'impecable aspiri | als ulls de la selecta opinió, Alcover Poem. Bíbl. 89. Havien d'haver agitada s'opinió pública de Barcelona, Aurora 226. Promoure els més grans moviments d'opinió, Caselles Mult.64.
    Fon.: upinió (or., men., eiv.); opinió (occ., val., mall.).
    Var. ort. ant.: oppinió.
    Var. form. ant.: openió (Llull Gentil 84; Corbatxo 85; Moral Cons. 13; Proc. Olives 1682).
    Etim.: pres del llatí opiniōne, mat. sign.

Útil, diccionari online: http://www.dcvb.iec.cat

No confieu en les persones que no tenen opinió pròpia. No confonguem termes. No parl de persones que no la diuen, sinó de les que no en tenen. Que no volen opinar perquè no els importa una qüestió, un assumpte. Guardar opinions és necessari en entorns poc assertius, per no ferir algú, per evitar una discussió banal...Som esclaus del que deim i amos i madones del que pensam. Però hem de tenir opinió. Opinió fonamentada en fets, en documents, en lleis, en experiències personals, en valors, en fets, en observacions de l'entorn. Només així deixarem de ser titelles. Sortirem del forat, veurem l'ambient, i tornarem per expressar-ho i discutir-ho si cal.
No pens callar. No pens acotar el cap. Llibertat d'expressió. I d'opinió. Anar a una manifestació és opinar. Expressar obertament el que es pensa, és opinar. Escriure és opinar. Pensar també pot ser opinar. I jo no concep una vida sense versar una opinió, si consider que l'he de donar.
No sereu vosaltres qui em calleu. Mai. Ja no tenc 23 anys...ni és 19 de setembre de 2007.

HAIKU D'HIVERN

La flor d'ametller
Fins i tot quan mustia
desprèn bellesa.

Rosa Maria Peña Barceló- Hivern 2018

La tradició japonesa es manifesta a l'art de l'ikebana. Quan realitzam un centre floral seguint la filosofia nipona, ens basam en tres eixos principals: shin, soe i hikae. Des de l'instant en que l'elaboram, fins que es troba completament musti, desprèn bellesa. Aquest precepte és totalment contrari al pensament europeu, centrat en el binomi bellesa/joventut. És una altra manera de viure. Degustant les possibilitats de cada etapa de la naturalesa.

LLIBERTAT VALTONYC.

AQUEST BLOG ESTÀ TOTALMENT EN CONTRA DE LES DECISIONS PRESES PEL TRIBUNAL SUPREM. LLIBERTAT VALTONYC.

ART I MITE (II)

Ja vos he parlat en articles de la importància i el lligam que tenen la mitologia clàssica i l'art en la història. És fonamental tenir coneixements de mitologia per poder abordar grans quantitats d'obres plàstiques, molt especialment (a més d'època grecorromana), obres de l'Edat Moderna, una vegada redescoberts els texts grecollatins. Durant aquests mesos a Palma hem pogut gaudir de l'exposició Art i Mite, els déus del Prado. Una amalgama d'obres pictòriques i escultòriques, especialment d'època romana i barroca, on els artistes representaren diferents mites segons la moda pictòrica o escultòrica del moment; i que formen part del fons del Prado, per tant, quan acabi l'exposició itinerant tornaran al Museu, i així les podrem tornar a contemplar. L'exposició, des del meu punt de vista, està molt ben aconseguida. En un primer terme, trobam un panteó de Déus, decorat amb una projecció "d'ombres xineses" en acció, intentant recrear d'alguna manera mites i epopeies clàssiques. Molt encertat és destacar posicionalment a Zeus com a déu principal de l'Olimp. A més, al llarg de la mostra el veurem amb els seus múltiples "amoríos", sigui metamorfosejat en cisne per festejar a Leda, o vestit de vaca per posseïr a Europa. Continuam passejant i podem observar obres de pintors tan importants com el seguidor de Caravaggio, José de Ribera, que representa a Bacus o Dionís amb ja vell, amb el seu gran atribut: la corona de pàmpol. És una obra de 1636, oli sobre llenç.

Recordam que cada Déu té un o més atributs que permet el seu reconeixement, inclòs els herois en tenen i ens permeten una millor lectura i intepretació de les escenes. També podem apreciar a Hefest o Vulcà, el déu més lleig,marit d'Afrodita, la deesa més bella; tancat dins la seva farga, envoltat de les armes que fabrica per als altres déus i herois; obra del magnífic Peter Paul Rubens, exponent fonamental del Barroc i defensor de la línia colorista.
La segona planta està dividida per temes: l'amor i els grans herois. Podem observar una meravellosa talla de petit format d'Eros o Cupido, Fill d'Afrodita, el nen capritxós i  entremeliat que provoca passions entre els Déus llançant sagetes per al seu entreteniment.
També  en aquesta sala destaca un quadre de gran format de José de Ribera, l'Spagnoletto, on veim a Tici en el seu martiri.

Segle XVII. Oli sobre llenç

En un altre espai, ens deixam captivar per un retrat de Medusa, tal volta la gorgona més coneguda, de gran detall i perícia. També destaca un bronze de petit format d'Heracles o Hércules lluitant contra el centaure Neso, que sembla una còpia del marbre amb el mateix títol de Giambologna, l'escultor manierista.
L'exposició acaba amb la Guerra de Troia i algunes de les seves representacions. El judici de Paris, que va "provocar" la guerra en un nivell mitològic, ens permet reconèixer les tres deeses, Atena, Hera i Afrodita, cadascuna amb els seu atribut.
Si teniu l'oportunitat, podeu seguir l'exposició o visitar la pàgina web oficial del Museu del Prado.

Què és estudiar oposicions?

Estàs estudiant oposicions o t'ho has proposat?Aquí tens la clau.

Estudiar oposicions és:

-Quedar-te fins la mala hora de la matinada estudiant, llegint i pensant.
-Aixecar-te mitja hora abans de que soni el despertador per revisar tot el que vols estudiar o allò estudiat la nit anterior.
-Dubtar, dubtar i dubtar sobre les teves capacitats per aprovar l'oposició.
-Sentir que no basta el temps per assumir tots els coneixements necessaris per aprovar.
-Adonar-te que, quan més estudies, menys coneixements tens sobre un tema.
-Passar al crudivorisme, menjar el primer que hi ha dins la gelera.
-Tenir pèls per tot el cos, i no adonar-te'n.
-Oblidar el concepte mirall durant tot el temps que dura el camí cap a l'oposició.
-Seure el doble de temps que l'habitual i notar com el cul es va tornant quadrat i pla.
-No ser comprès pel teu voltant.
-No anar a comprar menjar per no deixar el que estàs estudiant.
-No sortir quasi cap cap de setmana.
-Cercar temps i no trobar-lo, o no trobar-lo suficient.
-Sentir incertesa en tot moment.
-Sentir-te molt poc professional.
-Sacrificar hores de son.
-Xerrar tota sola, o tot sol. Explicar-li a la teva mascota tot el que et passa pel cap.
-Tenir l'escriptori fet un caos. Viure en el caos.

Si te passa això, o si estàs pensant en estudiar oposicions, aquestes premises et poden donar una idea del que serà la teva vida durant una llarga temporada. Davant aquest fet, ànims i coratge. Hi ha una plaça per a tu. Però has de passar per aquesta estranya manera de viure. No perdis el nord. Continua el camí. Per la senda del temps.