ColorejARTe: Bloc d'ampliació de continguts de Educació Plàstica i Visual i altres curiositats.
"Passió per l'ensenyament, vocació per a la transmissió"
Aquests dies hem estat treballant la fotografia a l'aula. Hem pogut comprovar la seva relació directa amb el món del còmic i del cinema, i hem conegut i estudiat fotògrafs i fotògrafes de relleu com ara Antoni Catany, Isabel Muñoz, Chema Madoz o Camille Solyagua.
Pel que fa a les qüestions tècniques, hem pogut aplicar les principals lleis de composició visual a les nostres imatges.
I aquí és on m'heu sorprès! Maria Magdelana i Ary de 3r d'ESO PMAR; i Ignacio Gadea i Fernando Redondo del mateix grup han treballat les principals lleis de composió i han obtingut aquests fantàstics resultats, sense sortir de l'institut! #Bravo3rdeso
Enhorabona per la feina feta.
Llei de la balança, Fernando i Naxo
Llei de compensació de masses, Fernando i Naxo
Llei dels tres terços, Fernando i Naxo
Llei de compensació de masses. Ary i Maria Magdalena
I és que no és una
sola història, són 18 relats que et fan vibrar, sentir plaer
estètic i sobretot pensar.
AVÍS: això no és
un article de revisió, és un article d'opinió sobre aquesta
meravellosa obra d'art.
Tres conceptes
s'uneixen per descobrir-nos un món de fantasia, a vegades
distòpica*, a vegades pretèrita, en un temps relativament curt (de
5 a 15 minuts), on podem apreciar solucions molt diferents en vers els tres temes
proposats, tòpics de la literatura i dels grans relats universals.
Capitana de la nau Afortunados13
A nivell formal
trobam estils de dibuix que van des de les dues dimensions fins a una
estètica naturalista que ens fa dubtar de si estam davant una
animació o una imatge real. Ciberpunk, anime o 3D clàssic ens sorprenen
a cada capítol que encetam.
Dos ex-amants es retroben degut a un error de càlcul
En el terreny
narratiu, ens deixam portar per històries que van des del guió més
esbojarrat fins a trobar escenes molt dures on la humanitat esdevé indefensa,
inclòs desapareguda, davant un món en què els robots ja han pres el
comandament de l'Univers. Si tenim referències i cultura
cinematogràfica o literària, inevitablement pensarem en Matrix,
Metrópolis, 2001 odisea a l'espai, Alien o Blade Runner al veure
alguns capítols de la sèrie.
El ritme de cada capítol és variable, però en general tenen un caràcter vertiginós, ja que en un espai molt curt de temps es conten moltes coses.
Una dona dura de caràcter, forjat per les circumstàncies
. No vos recorda a Lisbeth Salander?
Quan hom veu la
sèrie, pot quedar-se en la superfície, o pensar seriosament en els
missatges que els capítols porten amagats. A continuació faré un
repàs de memòria dels capítols més eloqüents i esmentaré els valors i
el missatge que contenen, a fi de no fer spoilers i tampoc caure en
els típics resums que pertocarien per elaborar un article ressenya.
Podeu botar aquest tros si considerau que podria influir la vostra
percepció personal sobre la sèrie. No utilitz els títols originals
per evitar a lectors i lectors caure, justament, la influència
del meu pensament.
Tres robots visiten el que va ser un planeta poblat per humans
Tampoc empr els títols originals, pel mateix motiu.
-Capítol I (lluita
de les bísties): l'afany de superació després d'un cop dur.
-Capítol II (
visita al món humà): reflexionar sobre la nostra condició humana i
les nostres peculiaritats. Serem nosaltres que ens carregarem el món
i la nostra espècie.
-Capítol III
(cíclic): el caçador és caçat (o la caçadora és caçada).
-Capítol la granja
computeritzada: la pèrdua de l'individu a favor del col·lectiu i
com la mort afecta als nostres éssers estimats.
-Capítol ll a mà
amiga: què passa amb el fems tecnològic?Com això pot repercutir en
la humanitat? La força que tenim quan només tenim una opció:
sobreviure.
-Capítol “el
iogurt”: com l'ésser humà és capaç de caure dues, tres o més
vegades en els mateixos errors. Crítica total al sistema polític i
econòmic que tenim.
-Capítol “homes
llop”: com pels nostres éssers estimats seríem capaços de
qualsevol cosa. La duresa de ser diferents.
- Capítol del
microxip: efecte dòmino.
-Capítol R66 i el
fons marí: la importància de tenir una escolta activa.
-Capítol Hitler i
les 6 possibilitats: com un simple fet pot canviar el transcurs d'una
història.
-Capítol “rajola
blava”: com a vegades ens deixam portar per desitjos grandiosos
quan l'essencial és poder fer una cervesa cada dia.
-Capítol de
Sibèria: aquest potser sigui el capítol on hi vegi cap missatge
significatiu.
-Capítol de la dona
guineu: el valor de l'amistat i l'amor per sobre damunt el temps. La
crueltat humana i l'egoisme.
-Capítol del
vampir: a vegades no basta la saviesa.
- Capítol
afortunados 13: com la tecnologia pot estar a favor de la humanitat, i es poden crear vincles que van més enllà del visible.
-Capítol de l'error
del portal interestelar: com la tecnologia pot acabar amb la
humanitat.
-Capítol de la
humanitat dins la gelera: un sol error podria canviar el transcurs complet d'una història.
-Capítol del
femeter: escolta sempre al pròjim, pots acabar en les pitjors situacions si no
ho fas, o prendre decisions equivocades.
Un aspecte a
remarcar de la sèrie és la importància que prenen les dones com a
protagonistes de grans escenes i capítols. Com heroïnes, valentes,
lluitadores, dures, fortes. Això és un indicador del canvi que estam generant dia rere dia, lluita rere lluita en les societats occidentals. És insuficient, però ja ens fa apreciar que feim passes pels nostres drets i deures.
Vos recoman veure
aquesta sèrie acompanyats, a ser possible, de persones que gaudeixin
de la bona animació.
#LlonguetaRara
* Distòpia:
representació fictícia d'una societat futura de característiques
negatives causants de l'alienació humana.
Des d'aquest bloc ens agrada celebrar el Dia Mundial de la Poesia, celebrat el 21 de març. Aquest pic ens hem centrat en una sessió amb 1r, 3r i 4t d'ESO que ha consistit en una festa poètica-plàstica-musical.
A partir dels poemes Sonatina de Rubén Darío (fragment) i Geranis de Miquel Martí i Pol com a lectures d'inici i final de la sessió, l'alumnat ha portat poemes seleccionats, cançons o fragments que han llegit voluntàriament pujats a una cadira, i després hem fet dibuixos de tipus speed painting segons les diferents pulsions amb cada vers. Durant tota la sessió ha sonat el disc de Ludovico Einaudi Una mattina.
És una activitat que té com objectiu conscienciar a l'alumnat de la importància de la interrelació que tenen les diferents arts, treballant competències clau com ara aprendre a aprendre o consciència i expressió culturals.
Des d'aquest bloc sempre donarem suport a activitats "extracurriculars", que són les que alimenten l'ànima dels i de les nostres joves.
Elías, alumne de 1r d'ESO de l'IES Joan Maria Thomàs, llegeix el seu poema en francès, després el traduïm
Mariàngels Català de 4t d'ESO il·lustra el fragment de I sobretot no oblidis de Miquel Martí i Pol
Sempre quedarà la poesia com a una de les màximes expressions de l'interior humà. Cada vers, compta.
Per finalitzar, uns petits versos per a tu lector, i visca la poesia, la música, i les arts plàstiques/escèniques. En definitiva, visca l'expressió humana.
A Bartomeu Rosselló-Pòrcel. I a tu.
Podrà la por cremar tota opció de fresca vida,
com en la nit les flames a la fosca.
Podrà la por impedir una nova aventura, una nova sensació,
però no podrà aturar el meu terratrèmol interior;
ni la joventut, ni l'adolescència de cada alumne,
ni cap detall del temps, que ens ha tocat viure. No demà, no ahir.
Cada any faig algun article relatiu al Dia Internacional de la Dona. He parlat de dones artistes, de la manca de drets que tenim encara, i un llarg sense fi de qüestions inabarcables a un bloc d'aquest tamany. Perquè són tants els debats oberts que no em bastarien les paraules.
Hi ha persones que a dia d'avui encara no són capaces de posar-se les ulleres violeta i detectar els múltiples handicaps als que ens trobam sotmeses per defecte. No tractaré aquí l'escletxa assalarial, ni el sòl ferragós, ni la manca de corresponsabilitat, ni el sostre de vidre...
Només vos deman que pareu una mica d'atenció a la Història. La Història ens determina com éssers humans, quines són les nostres arrels, per què vivim el present que vivim (concatenació de fets passats que generen noves realitats) i quin és el futur que no voldríem tornar a repetir. La Història, benvolguts i benvolgudes, fou escrita majoritàriament per homes. Homes que no pensaren en visibilitzar les dones (escasses) que sí feren aportacions vitals per a la humanitat, i que fins fa relativament poc, amb una nova línia d'estudi (història de les dones), s'havia obviat.
És important que hi hagi una història de les dones per visibilitzar i reivindicar les grans aportacions que moltes han fet, però també és fonamental que aquesta història de dones s'acabi integrant en la història institucionalitzada per garantir una autèntica igualtat d'oportunitats.
Com a docent i a aquests efectes, faig una crida a la totalitat d'editorials de materials didàctics, per a que incloguin dins les diferents unitats a dones cèlebres, dones que han destacat com a capdavanteres, juntament amb els homes, en molts de fets que han esdevingut motor de canvi de moltes societats humanes.
Faig una crida a responsables polítics per incloure en la LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la qualitat educativa, 12/2013) per reflectir tot això en el currículum i que formi part del dia a dia del nostre alumnat. També faig una crida a la redacció d'una nova llei educativa que descarti l'educació segregada com a possible via per a la formació de ciutadans i ciutadanes del futur.
Com historiadora de l'art reclam una major difusió d'artistes dones a les enciclopèdies, a les aules, als cicles educatius, a les tesis doctorals, i també dins la vida quotidiana, dins la cultura general de trivial pursuit.
A vegades necessit compartir amb vosaltres els fruits de la meva feina. Sí, ho reconec, perquè m'animeu a seguir un camí que acab de recomençar, un camí diferent del que havia après fins setembre del 2018, mes en què vaig iniciar el meu camí a l'ensenyament públic.
Avui he escrit una nota d'ànims a cada un i a cada una dels alumnes de 1r C, un grup especial per les casuístiques particulars. He rebut una resposta per sorpresa, a través del meu correu professional.
L'aferr aquí perquè no m'aguant de l'emoció:
Benvolguda Rosa,
Soc na P.F. Gràcies per les teves paraules. T'he de donar les gràcies per
descobrir la meva afició tan pel dibuix tècnic com artístic fins ara
inexistent . El fet que t'hagi agafat tanta confiança (de la bona) en
tan poc temps et fa una tutora i persona molt especial i tot això és
d'agrair. Ets una mestra fantástica i estic molt contenta de que siguis
la meva tutora perquè les rialles que em treus, pocs mestres me les
treuen, i finalment, com que "la vida regala una bicicleta a qui pedala"
tot esforç té la seva recompensa i seguiré fent feina per promocionar.
Una gran abraçada per LA MILLOR TUTORA QUE HE TENGUT DURANT LA MEVA VIDA
Què puc dir?Cada dia ho faig el millor que sé, i no sempre l'encert, i no sempre somric, i no sempre els puc donar el millor de jo. Però cada dia sóc jo mateixa, que els encoratja a seguir un camí que durarà un mínim de quatre anys i que s'estendrà en el temps tot el que es vulguin formar, per arribar a ser grans professionals en la feina que elegeixin, sigui quina sigui.
Això és el que té ser una #LlonguetaRara
Gràcies alumnes per tot el que aprenc de vosaltres cada dia!!!!
Aquestes setmanes ens hem endinsat amb el grup de primer d'ESO E, 3r PMAR i 4rt d'ESO en un dels museus més importants a nivell mundial per a l'Art i la seva història.
Els afusellaments del 3 de maig, Francisco de Goya, 1814
Per una part, ens hem plantejat un possible Apocalipsi d'ordre mundial, i hem pres decisions respecte les obres d'art que salvaríem per al bé de la humanitat (4rt).
Per una altra part, hem pogut conèixer el museu i reconèixer la seva importància cultural (3r PMAR i 1r E).
Hem seleccionat per les vies estètica i reflexiva les obres d'art que ens han semblat eloqüents, i les hem compartit amb tot el grup-classe.
Hem elaborat un top ten de les obres per salvar, quedant en primera posició (i és que al final, sou uns classicots tradicionals) La Gioconda, de Leonardo da Vinci, El Crit, d'Edward Munch, i empatats la salvació d'Adam de Miquel Àngel Buonarroti i el Guernica de Picasso en tercera posició (4rt).
Hem descobert tantes coses només observant i compartint informació...
- Que a un mateix museu trobam obres de diferents èpoques i estils. Això ens ajuda a comprendre l'evolució humana i l'evolució estilística (modes, descobriments tècnics...) de cada època.
Las Meninas, Diego Velázquez, 1656
- Que podríem ficar totes les obres a la galeria dels miralls del Palau de Versailles per evitar la seva destrucció (gran aportació de la imaginativa Joumey Xu).
- Que les pintures ens conten històries, que hem d'aprendre a desentramar adequadament.
- Que la pàgina web del museu de El Prado és molt completa i gràcies a ella podem descobrir les obres més importants, artistes que han marcat un abans i un després en la manera de fer les coses, que podem observar amb detall i ampliades obres, escoltar els seus comentaris i no només llegir-los, generar comentaris propis...
-Que com no existien els mòbils ni els filtres, els artistes embellien a les persones retratades amb els seus pinzells.
Autoretrat, Albert Dürer, 1490
- Que podem evitar cometre els mateixos errors dels quals en són testimonis obres com l'afusellament de Torrijos.
Afusellament de Torrijos, Antoni Gispert1887-1888
Heu vist? Sou màquines totals. Ens hem enriquit molt realitzant aquestes tasques, i per tant, hem tornat més cultes i més cults, i per tant, estam més a prop del pensament lliure i crític.
ATENCIÓ: això NO és un article de revisió sobre la vida i obra de l'artista. És la ressenya d'una visita a la seva exposició retrospectiva. Per tant, no trobaràs l'índex filmogràfic ni aspectes purament acadèmics, sinó l'experiència d'una dona apassionada per conèixer els seus secrets. T'animes?
STANLEY KUBRICK (1928-1999)
Vaig tenir l’ocasió de reunir-me amb aquest meravellós director un fred diumenge de gener, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Venia de fer un tallat, i em feia moltes ganes conèixer els secrets de la seva vida i de la seva obra. Què podia trobar dins l’exposició? Véns amb mi?
ORGANITZACIÓ
L’exposició està organitzada en sentit cronològic. Aquesta qüestió facilita al públic la comprensió de la seva evolució artística i personal. Per tant, farem un passeig des de la seva etapa de formació com a fotògraf fins a la seva pel·lícula pòstuma, “Eyes wide shut”, i acabarem amb il·lustracions i esbossos d’ aquelles històries que desitjava portar endavant, com ara Intel·ligència Artificial, (que duria a la gran pantalla Steven Spielberg), però que no fou possible.
Pel camí trobam fragments dels seus primers documentals, guions, fotografies amb apunts, frases mítiques del director, la seva cadira, les lents que utilitzava, il·lustracions, dibuixos i fragments d’storyboards que no ens deixaran indiferents. La mostra conclou amb un collage de pósters promocionals de les seves pel·lícules.
CRONOLOGIA
Des del seu naixement al barri del Bronx, fins la seva mort, ens endinsem dins l’exposició amb una línia cronològica que ens ajuda a veure la seva gran trajectòria, acompanyada de diverses claquetes originals, usades per als films de Barry Lyndon o la jaqueta metàl·lica. El disseny ens sorpren amb l’ús de tipografies usades a alguns dels seus films, en negre i vermell (poderosos colors). Tot seguit podem veure un documental molt ben editat que resumeix la seva trajectòria a partir d’entrevistes i el seu testimoni cabdal sobre els motius dels seus films.
PRIMERES PASSES
Una segona sala ens convida a reflexionar sobre la seva etapa de formació. Els seus primers treballs foren per a una prestigiosa empresa i els seus primers documentals per a sindicats. Impressiona veure el món nocturn del jazz, i com Kubrick en deixà testimoni amb precioses fotografies que testimonien una època de felicitat a EUA. Un aspecte molt atractiu de la seva persona fou el seu rebuig a les vies convencionals de l’educació per formar-se, ja que no anà a la universitat. Aquest fet ens ha de convidar a pensar en el gran ventall de possibilitats que existeixen per abraçar les vies del coneixement. I on va arribar amb molta feina i ganes!
A partir d’aquest moment, es van succeint correlativament sales que reprodueixen el mateix patró formal: una gran pantalla amb un fragment seleccionat acuradament que en la majoria d’ocasions representa una escena clau de cada film (sense fer un excessiu spoiler), amb la fitxa tècnica i alguns apunts a les parets sobre el que estem observant. Una vegada que ens hem endinsat dins el film a través del seu fragment, accedim a una segona (a vegades també tercera) sala on trobem tot tipus d’elements i detalls relacionats amb la pel·lícula de torn: guions, fotografies, vestuari, atrezzo, merchadishing, imatges que avui són un icone del segle XX …
Destac d’aquestes sales:
Les imatges a tot color de Lolita: Sue Lyon ens aconsegueix seduir completament gràcies a la sessió fotogràfica de l’aclamat fotògraf Bert Stern (qui havia fotografiat amb 600 instantànies a Marilyn Monroe dues setmanes abans de la seva mort).
Les il·lustracions de les naus i els satèl·lits de 2001 odisea en l’espai, així com les maquetes.
El vestuari de les germanes bessones de “the shinning”, la resplendor.
El vestuari d’Àlex, protagonista de la taronja mecànica, així com les escultures del bar on servien “moloko”, o llet.
Tota la relació de vocabulari de la taronja mecànica, traduïda per Carlos Saura, on explica les curiositats i el procés mental que realitzà per arribar a la traducció de tal argot.
Les il·lustracions dels espais de “teléfono rojo volamos hacia Moscú”.
L’escena seleccionada de Barry Lyndon, realitzada per complet a la llum de les espelmes, resultant una aportació totalment novedosa de Kubrick per al món del cinema.
El trist final del “soldado patoso” de la jaqueta metàl·lica, a tamany 2:1 i en blanc i negre.
Les màscares més importants de la pel·lícula Eyes Wide Shut. ESCENOGRAFIA
Al llarg de l’exposició, ens deixam sorprendre per elements escenogràfics originals, sobretot a la part de 2001 odisea a l’espai, apreciam les diferents maquetes utilitzades per al desenvolupament dels poderosos efectes especials. ATREZZO
També podem veure peces originals del vestuari utilitzat per Espartacus, la taronja mecànica, 2001 odisea a l’espai,The shining (la resplendor), per acabar amb la màscara que portà Tom Cruise a un dels moments més compromesos de l’eròtica de Kubrick a Eyes Wide Shut. Vos imaginau encarnar l’alba de la humanitat? És fàcil, contemplant el divertit vestit de goril·la!
RESULTAT
En la meva opinió, el resultat és el còmput d’una vida dedicada a la recerca de la perfecció i de la bellesa, una bellesa particular, entesa des del punt de vista d’un ull inquiet darrera una càmara, a vegades fotogràfica, a vegades cinematogràfica. Kubrick és una mostra de la incansable investigació d’aquelles persones que tenen el do de la curiositat i de la insistència. Amb elles em trobaré a l’Arcadia.
Per posar la cirereta al pastís, una frase de l’artista: “ la falta total de sentit de la vida força l’home a crear el seu propi sentit”.
HERMOSÍSSIMA ESCENA BARRY LYNDON
Si decideixes copiar l’article recorda esmentar l’autora, la seva pàgina web o afegeix el hashtag especial 2019 #LlonguetaRara ;) o el clàssic #taquesdecolors Gràcies!
La 76a gala dels globus d'or per al millor cinema del 2018 ha conclòs amb Bohemian Rapsody com una de les millors pel·lícules de l'any, i ha situat a Rami Malek com al millor actor.
El titular de la notícia és clar, però incòmode. Acàs no és una obra d'art el film? Per què se sorprenen? I de què? És es-pec-ta-cu-lar. Té força, art i l'encarnació de Freddie Mercury. És cert que no tots els temes que envoltaren la vida de l'artista es tracten amb tota la intensitat que per ventura mereixia, però es deixa veure molt clarament el seu esperit, la seva essència i sobretot l'essència de QUEEN. I és que, musicalment, la banda és una meravella, abarquen tots els genères, amb una base de rock molt potent. La pel·lícula està plena de detalls, de plans, de colors simbòlics que no passen desapercebuts, sobretot quan l'has vista dues vegades al cinema. Pell de gallina.
Començam l'any 2019 amb MOLTA força. Força per enfrontar-nos a qualsevol proposta acadèmica i personal i superar amb escreix el curs escolar.
MUSEU EL PRADO: DOS-CENTS ANYS. És més que un motiu per conèixer la seva història, les seves arrels i la seva actualitat. A què esperes?Visita la seva web clicant sobre l'enllaç.
Clica sobre el títol de l'obra per escoltar o llegir el seu comentari oficial de la pàgina web del museu. Agafa la lupa i explora totes les vicissituds humanes retratades per aquest geni de la pintura de finals de segle XV.
Dos experts del Museu de El Prado analitzen l'obra
