Un any més #8M

Cada any faig algun article relatiu al Dia Internacional de la Dona. He parlat de dones artistes, de la manca de drets que tenim encara, i un llarg sense fi de qüestions inabarcables a un bloc d'aquest tamany. Perquè són tants els debats oberts que no em bastarien les paraules.

Hi ha persones que a dia d'avui encara no són capaces de posar-se les ulleres violeta i detectar els múltiples handicaps als que ens trobam sotmeses per defecte. No tractaré aquí l'escletxa assalarial, ni el sòl ferragós, ni la manca de corresponsabilitat, ni el sostre de vidre...

Només vos deman que pareu una mica d'atenció a la Història. La Història ens determina com éssers humans, quines són les nostres arrels, per què vivim el present que vivim (concatenació de fets passats que generen noves realitats) i quin és el futur que no voldríem tornar a repetir. La Història, benvolguts i benvolgudes, fou escrita majoritàriament per homes. Homes que no pensaren en visibilitzar les dones (escasses) que sí feren aportacions vitals per a la humanitat, i que fins fa relativament poc, amb una nova línia d'estudi (història de les dones), s'havia obviat.

És important que hi hagi una història de les dones per visibilitzar i reivindicar les grans aportacions que moltes han fet, però també és fonamental que aquesta història de dones s'acabi integrant en la història institucionalitzada per garantir una autèntica igualtat d'oportunitats.

Com a docent i a aquests efectes, faig una crida a la totalitat d'editorials de materials didàctics, per a que incloguin dins les diferents unitats a dones cèlebres, dones que han destacat com a capdavanteres, juntament amb els homes, en molts de fets que han esdevingut motor de canvi de moltes societats humanes.

Faig una crida a responsables polítics per incloure en la LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la qualitat educativa, 12/2013) per reflectir tot això en el currículum i que formi part del dia a dia del nostre alumnat. També faig una crida a la redacció d'una nova llei educativa que descarti l'educació segregada com a possible via per a la formació de ciutadans i ciutadanes del futur.

Com historiadora de l'art reclam una major difusió d'artistes dones a les enciclopèdies, a les aules, als cicles educatius, a les tesis doctorals, i també dins la vida quotidiana, dins la cultura general de trivial pursuit.

El canvi, serà feminista...o no serà.

#8M #jofaivaga