Un any més #8M

Cada any faig algun article relatiu al Dia Internacional de la Dona. He parlat de dones artistes, de la manca de drets que tenim encara, i un llarg sense fi de qüestions inabarcables a un bloc d'aquest tamany. Perquè són tants els debats oberts que no em bastarien les paraules.

Hi ha persones que a dia d'avui encara no són capaces de posar-se les ulleres violeta i detectar els múltiples handicaps als que ens trobam sotmeses per defecte. No tractaré aquí l'escletxa assalarial, ni el sòl ferragós, ni la manca de corresponsabilitat, ni el sostre de vidre...

Només vos deman que pareu una mica d'atenció a la Història. La Història ens determina com éssers humans, quines són les nostres arrels, per què vivim el present que vivim (concatenació de fets passats que generen noves realitats) i quin és el futur que no voldríem tornar a repetir. La Història, benvolguts i benvolgudes, fou escrita majoritàriament per homes. Homes que no pensaren en visibilitzar les dones (escasses) que sí feren aportacions vitals per a la humanitat, i que fins fa relativament poc, amb una nova línia d'estudi (història de les dones), s'havia obviat.

És important que hi hagi una història de les dones per visibilitzar i reivindicar les grans aportacions que moltes han fet, però també és fonamental que aquesta història de dones s'acabi integrant en la història institucionalitzada per garantir una autèntica igualtat d'oportunitats.

Com a docent i a aquests efectes, faig una crida a la totalitat d'editorials de materials didàctics, per a que incloguin dins les diferents unitats a dones cèlebres, dones que han destacat com a capdavanteres, juntament amb els homes, en molts de fets que han esdevingut motor de canvi de moltes societats humanes.

Faig una crida a responsables polítics per incloure en la LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la qualitat educativa, 12/2013) per reflectir tot això en el currículum i que formi part del dia a dia del nostre alumnat. També faig una crida a la redacció d'una nova llei educativa que descarti l'educació segregada com a possible via per a la formació de ciutadans i ciutadanes del futur.

Com historiadora de l'art reclam una major difusió d'artistes dones a les enciclopèdies, a les aules, als cicles educatius, a les tesis doctorals, i també dins la vida quotidiana, dins la cultura general de trivial pursuit.

El canvi, serà feminista...o no serà.

#8M #jofaivaga

#8M #HuelgaFeminista #VagaFeminista

Avui és 8 de març. Comença un dia de reivindicacions total. Aquesta bloguera se suma a la campanya de reivindicacions feministes, de fet, aquesta bloguera, procura reeducar-se cada dia de la seva vida per poder llevar-se el corsé patriarcal pel qual fou educada. I no demana perdó per fer-ho.

Ja he escrit altres vegades sobre el patriarcat, la dona, les dones en la Història, les grans silenciades; però avui, me sum a la campanya #VULLSERCOM

VULL SER COM:
 
-Les dones valentes i fortes, que s'atreveixen amb tot.
-Les dones que tenen somnis, que els persegueixen fins al final.
-Les dones que fan feina a proactiva open arms o greenpeace, preocupades pel seu entorn.
-Les dones que sobreviuen a les inclemències laborals de les maquil·ladores, per mantenir les seves famílies.
-Les dones que expressen el que pensen, sense por al que diran.
-Les dones que denuncien les realitats, a vegades dures, a vegades cruels.
-Les dones que estan al capdavant de moviments socials, perquè creuen en un món millor.
-Les dones que somriuen i estimen, i fan més agradable el camí.
-Les dones que passen d'estereotips, i són conscients del seu cos.
-Les dones que creen xarxes d'amistats incondicionals.
-Les dones que neden en pilotes a la platja, notant l'aigua en tots els racons.
-Les dones que ballen hores i hores, expressant amb el cos l'alegria de viure.
-Les dones que toquen instruments, calmant a les feres del bosc.
-Les dones que pinten idees, omplint tot el món de colors.
-Les dones que fan Història, amb les seves troballes i enginys.
-Les dones que són silenciades.
-Les dones que es troben totes soles.
-Les dones felices.
-Les dones tristes.
-Les dones orgulloses de ser-ho.
-Les dones transexuals.
-Les dones. Dones. I punt.

I un sense fi de dones que voldria ser. Perquè si tornàs a nèixer, voldria ser dona.

Amb nom i llinatges?

Aurora Picornell
Carlota Olizna
Flavita Banana
Jane Goodall
Jelilah
 Maria Antònia Salvà
Marta Flich
Meryl Streep

Olivia Parker
Randa Kamel
Rumiko Takahashi
Simone de Beauvoir
Virginia Woolf

A partir d'aquí segurament no te sonin, tot i que no són anònimes. Elles són dones valentes, dones sensibles, dones aventureres, dones intel·lectuals, dones autèntiques. I jo voldria, ser com elles, o millor dit, agafaria un trocet de cada una:

Aina Maria Peña Barceló
Irene Peña Barceló
Fiona Peña Barceló
Aina Ballester Peña
Marta Peña Tur
Nerea Crespo Acuña
Silvia Sánchez González
Tania Fabrer Monserrat
Maria Antònia Capó Oliver
Laura Aguilar Obrador
Marina Castaño
Pepa Roca
Cris Nogales
Laura Torres Aguilar
Mercè Vives
Nayra Martínez
Sonia Toledo
Pili Gadea
Olivia de la Fuente
Astrid Elisabeth Julià
Marga Pons Mesquida
Clara Moragues Simó
Mar Enríquez


ELLES SÓN vertaderes heroïnes, lluitadores, apassionades, vives. Feliç dia!!!!!