ColorejARTe: Bloc d'ampliació de continguts de Educació Plàstica i Visual i altres curiositats.
"Passió per l'ensenyament, vocació per a la transmissió"
A totes i tots desig que bones festes passeu, però especialment aquesta postal va dedicada als alumnes de educació plàstica, que enguany fan tanta feina i tan ben feta.
He anat al cinema avui diumenge plujós i avorrit de tardor. He optat per entrar a la projecció d'EVA, la pel·lícula espanyola dirigida per Kike Maíllo que m'ha demostrat que en qüestió d'efectes especials el cinema espanyol no té res a envejar-li a Hollywood.
En qüestió, és una pel·lícula tendra, que ens convida a reflexionar una vegada més en si les emocions es poden o no programar.
El final pot resultar molt sorprenent.
A nivell plàstic, és un film bastant cuidat, amb un imaginari robòtic interessant i alguns plans molt atractius per a la vista. El ritme de la pel·lícula és tranquil, així que seu-te amb tranquil·litat a la butaca i gaudeix de cada moment, emociona't, i pensa.
Dalí se desdibuja
tirita su burbuja
al desconfiar latidos Dalí se decolora
porque esta lavadora
no distingue tejidos él se da cuenta
y asustado se lamenta
los genios no deben morir
son mas de ochenta
los que curvan tu osamenta
"eungenio" Salvador Dalí.
Bigote rocococo
de donde acaba el genio
a donde empieza el loco
mirada deslumbrada
de donde acaba el loco
a donde empieza el hada
en tu cabeza se comprime la belleza
como si fuese una olla exprés
y es el vapor que va saliendo por la pesa
mágica luz en Cadaqués. (MECANO)