Aquí teniu la resposta. http://www.wga.hu/
Magnífic cercador d'imatges, classificades per estils i artistes. Un projecte esplèndid que permet conèixer obres amb les seves corresponents fitxes tècniques amb molta facilitat. 100% recomanable a l'hora de fer un treball de recerca.
ColorejARTe: Bloc d'ampliació de continguts de Educació Plàstica i Visual i altres curiositats. "Passió per l'ensenyament, vocació per a la transmissió"
dimarts, 18 d’octubre del 2016
dimarts, 22 de març del 2016
ATENCIÓ, ATENCIÓ!LA UNESCO DECLARA EL 21 DE MARÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA
El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia.
Sabeu que aquest bloc és procliu a aquesta manifestació literària i artística, i reb aquesta notícia amb molta alegria. Per això, deixa'm una selecció de poemes que poden ser del vostre interès. Bones vacances!
SONETO XXIII
Garcilaso de la Vega
En tanto que de rosa y azucena
se muestra la color en vuestro gesto,
y que vuestro mirar ardiente, honesto,
enciende al corazón y lo refrena;
y en tanto que el cabello, que en la vena
del oro se escogió, con vuelo presto,
por el hermoso cuello blanco, enhiesto,
el viento mueve, esparce y desordena;
coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto, antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre.
Marchitará la rosa el viento helado,
todo lo mudará la edad ligera,
por no hacer mudanza en su costumbre
POEMA X
Josep Carner
Les cireres ingènues
Mena els infants Pantídia per la verdor del prat
un dia clar de juny, obert de bat a bat:
hi ha flors a cada marge i el cel és innocent;
la pols mateixa, quan es mou, és resplendent.
I criden els infants en blanca volior,
i canten i s'empaiten dellà de les passeres.
Del cirerer ni veuen l'ombreig i l'abundor;
mil boques a tot riure, l'esclat de les cireres.
Al cor de l'arbre, hissada sobre els herbatges molls,
la mare, penjarelles de foc posa en senalla
i vora seu convoca els cants i la batalla:
-Per al que vingui tot seguit hi ha dos penjolls-
I n'heuen tots, i fugen d'uns vímets a l'abric,
i tot seguit adornen les càndides orelles:
o nas i boca es pinten d'unes regors vermelles
de llurs dentetes d'esquirol en el fadic.
Tot sol, amb les cireres s'alegra el més infant,
i en ses mans bellament saltironen i dansen,
¡ quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen,
les joies de l'estiu que tenen al davant!
La mare el va collir, l'alçà a la llum del dia
i el féu, contra del cor, lloat i beneït:
-L'un vol la vanitat, l'altre cerca el profit;
el benaventurat és qui pren l'alegria.
Louise Moillon, natura morta barroca
La Balanguera
Joan Alcover
SONETO XXIII
Garcilaso de la Vega
En tanto que de rosa y azucena
se muestra la color en vuestro gesto,
y que vuestro mirar ardiente, honesto,
enciende al corazón y lo refrena;
y en tanto que el cabello, que en la vena
del oro se escogió, con vuelo presto,
por el hermoso cuello blanco, enhiesto,
el viento mueve, esparce y desordena;
coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto, antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre.
Marchitará la rosa el viento helado,
todo lo mudará la edad ligera,
por no hacer mudanza en su costumbre
POEMA X
Josep Carner
Les cireres ingènues
Mena els infants Pantídia per la verdor del prat
un dia clar de juny, obert de bat a bat:
hi ha flors a cada marge i el cel és innocent;
la pols mateixa, quan es mou, és resplendent.
I criden els infants en blanca volior,
i canten i s'empaiten dellà de les passeres.
Del cirerer ni veuen l'ombreig i l'abundor;
mil boques a tot riure, l'esclat de les cireres.
Al cor de l'arbre, hissada sobre els herbatges molls,
la mare, penjarelles de foc posa en senalla
i vora seu convoca els cants i la batalla:
-Per al que vingui tot seguit hi ha dos penjolls-
I n'heuen tots, i fugen d'uns vímets a l'abric,
i tot seguit adornen les càndides orelles:
o nas i boca es pinten d'unes regors vermelles
de llurs dentetes d'esquirol en el fadic.
Tot sol, amb les cireres s'alegra el més infant,
i en ses mans bellament saltironen i dansen,
¡ quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen,
les joies de l'estiu que tenen al davant!
La mare el va collir, l'alçà a la llum del dia
i el féu, contra del cor, lloat i beneït:
-L'un vol la vanitat, l'altre cerca el profit;
el benaventurat és qui pren l'alegria.
La Balanguera
Joan Alcover
- La Balanguera misteriosa
- com una aranya d'art subtil,
- buida que buida sa filosa,
- de nostra vida treu lo fil.
- Com una parca bé cavil.la
- teixint la tela per demà.
- La Balanguera fila, fila,
- la Balanguera filarà.
- Girant l'ullada cap enrera
- guaita les ombres de l'avior,
- i de la nova primavera
- sap on s'amaga la llavor.
- Sap que la soca més s'enfila
- com més endins pot arrelar.
- La Balanguera fila, fila,
- la Balanguera filarà.
- De tradicions i d'esperances
- teix la senyera pel jovent
- com qui fa un vel de noviances
- amb cabelleres d'or i argent
- de la infantesa que s'enfila, de la
- vellura que se'n va.
- La Balanguera fila, fila,
- la Balanguera filarà.
- Les filadores, Diego Velázquez
dimarts, 19 de gener del 2016
2016: no és any Klimt. Però què tal si el coneixem una mica?
Gustav Klimt, emmarcat dins la pintura modernista vienesa de finals del XIX i principis de segle XX, mestre d'Egon Schiele. Apassionat per les formes orgàniques, els motius decoratius, l'espiral, treballa temes mitològics (tals com el mite de Danae i la pluja d'or o el de Salomé) i de la condició humana (mort, vida, reproducció,...). És cèlebre per la seva obra "el pató" i "les tres edats de la dona".
La seva pintura és molt decorativa i als nostres dies és un icone popular, trobam tasses, calendaris, imans i un sens fi d'objectes de consum que reprodueixen el seu imaginari. A vegades no sabem ni que és seu!
Mirau quina inerpretació contemporània més interessant.
Animau-vos a trescar més sobre aquest autor i la relació mestre-alumne que mantení amb un altre artista també singular, Egon Schiele, molt més abrupte i provocador amb la temàtica i les formes. Ànims!
Clica aquí per veure fotografies que repdroueixen les seves pintures més famoses
La seva pintura és molt decorativa i als nostres dies és un icone popular, trobam tasses, calendaris, imans i un sens fi d'objectes de consum que reprodueixen el seu imaginari. A vegades no sabem ni que és seu!
Animau-vos a trescar més sobre aquest autor i la relació mestre-alumne que mantení amb un altre artista també singular, Egon Schiele, molt més abrupte i provocador amb la temàtica i les formes. Ànims!
Clica aquí per veure fotografies que repdroueixen les seves pintures més famoses
dimarts, 1 de setembre del 2015
Comença el curs amb la festa del cinema!
A què esperes?Pel·lícules a 2,90!. Ideal per analitzar els elements del llenguatge visual i propi del cine, a més de gaudir d'una bona estona.
NOTÍCIA DIARIO DE MALLORCA "FESTA DEL CINE"
NOTÍCIA DIARIO DE MALLORCA "FESTA DEL CINE"
divendres, 31 de juliol del 2015
Matinada d'estiu. Descobriment fastuós
A vegades ens costa dormir. Són aquestes nits que descobrim algun detall nou que volem compartir.
Així, he trobat una pàgina web on trobareu un recull de poesia catalana meravellosa.
I un poema m'ha captivat. "Els Records", de Rosa Leveroni (1910-1992)
Així, he trobat una pàgina web on trobareu un recull de poesia catalana meravellosa.
I un poema m'ha captivat. "Els Records", de Rosa Leveroni (1910-1992)
- III
- Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça
- que desgrana el molí.
- Aquest oreig suau que t'agombola
- perfumant-te el matí.
- Fos el flauteig dels tòtils a la tarda
- en la calma dels horts.
- Si fos aquesta pau que t'acompanya
- en el repòs dels ports ...
- O fos la punxa de la rosa encesa
- d'un desig abrandat.
- Aquell record d'una hora de follia,
- d'aguda voluptat.
- Si fos l'enyorament d'uns braços tendres
- que varen ser-te amics.
- O bé la revifalla rancorosa
- d'aquells menyspreus antics.
- Si jo no fos per tu record amable,
- fos almenys un neguit,
- un odi o un dolor, una recança ...
- Ho fos tot, menys l'oblit.
John Everett Millais, Ophelia
divendres, 3 de juliol del 2015
DECAPITACIÓ DE SANT JOAN BAPTISTA, CARAVAGGIO
Aquest comentari és de la meva autoria. Per favor, si l'agafes esmenta el meu bloc o la meva persona. L'he realitzat per al treball d'una assignatura del grau d'Història de l'Art relacionada amb els realismes a l'Art Barroc. No és perfecte, per tant evita copiar-ho directament. Gràcies
Aquest llenç de grans dimensions porta com a títol Decapitació de Sant Joan Baptista, obra de
Caravaggio (Michelangelo Merissi), pintor naturalista barroc italià, realitzada a Malta en 1608.
L'escena ens situa en el capítol bíblic que es reprodueix a l'Evangeli segons Sant Marc i que narra el
final de Sant Joan Bautista. Reflecteix sense embuts i de manera violenta el moment en que Sant Joan Baptista va ser definitivament decapitat. Així, a Sant Joan Baptista, a qui el botxí ja li ha
degollat amb l'espasa i regalima la sang i li va a assestar l'últim tall per separar el cap del tronc
i dipositar-lo a la safata daurada que una jove ajupida sosté. Aquesta jove és Salomé. Un carceller està
dirigint l'operació. Una dona gran horroritzada es posa les mans al cap. A l'altre costat, hi ha
dos presos que observen curiosament entre barrots. Així, es presenten com un compendi definitiu
de l'art de Caravaggio, personatges "estereotip" habituals en les seves pintures (l'anciana, la jove, el canalla
nu, el noble de barba). El sant, que està sent tractat amb total cruesa, es troba cobert per la
cintura amb una pell de be i un mantell vermell. De la sang que brolla del seu coll es pot llegir, si bé
està una mica dissimulada, la signatura de Caravaggio, (únic quadre que va signar, fet que podria ser
argumentat donada la caiguda en desgràcia del pintor després de la seva precipitada fugida de Roma a causa de la mort d'un oponent), posa "F MichelAn", on la F podria ser Fra o germà al costat de Michelangelo.
Les vestidures no són pròpies de l'època en què va succeïr l'acció. El fons fred, que emmarca el pati interior
d'execucions d'una presó i el tracte de la llum i el color, asseveren l'escena densificant l'atmosfera. La
composició, que segueix pressupostos clàssics, està perfectament basculada, suposant una novetat en
la seva trajectòria.
Aquest llenç s'estudia com un dels primers exemples d'estil final de Caravaggio, anomenat de vegades
"Gran estil". Caravaggio ha evolucionat des dels seus quadres de poques figures, vistes en primer pla dins
d'un espai molt restringit, cap a un tipus d'espai ampli, amb diverses referències arquitectòniques que
ja no es perden contra un fons neutre de foscor. Els personatges se situen en l'espai amb alleujament
i sembla que l'aire, encara que espès, pot circular entre ells.
L'obra en qüestió es troba a Malta. Caravaggio va arribar a Malta al juny de 1607 . Allà, a l'abric dels seus nous protectors, comença a pintar fent el retrat de cos sencer del maestre de l'Ordre Alof de Wignacourt.
Se li va encarregar per l'Oratori adjunt a la Catedral un quadre de grans dimensions on es
representés el popular tema de la decapitació de Sant Joan Baptista. Aquesta obra actuaria com a pagament amb el que Caravaggio sol·licitaria l'ingrés en l'Ordre de Maltacom a Cavaller d' Obediència.
El 14 de juliol de l'any 1608 Caravaggio va aconseguir ser investit Cavaller. També aconseguiria la seva cadena d'or per excel·lència en la pintura. Caravaggio coneixia a la perfecció quines eren les obligacions d'un
cavaller de l'Ordre de Malta, inclosa la prohibició de sortir de l'illa sense permís, així com el càstig que
comportava aquesta acció. Així doncs, poc temps després Caravaggio era detingut i empresonat al Fort
de Sant Angelo. La seva vida va ser molt irregular a causa d'aquesta conducta desordenada amb contínues baralles i plets amb la justícia. No obstant això, la seva herència ens permet analitzar magnífics quadres inspiratsdirectament en la vida real, de gestos espontanis i naturals, ressaltant especialment les expressions
de cares i les mans; en què l'autor va emprar rescursos lumínics revolucionaris, contrastos de llum i
ombra que cauen directament sobre els personatges. Potser com a reflex de la seva caòtica vida.
Caravaggio (Michelangelo Merissi), pintor naturalista barroc italià, realitzada a Malta en 1608.
L'escena ens situa en el capítol bíblic que es reprodueix a l'Evangeli segons Sant Marc i que narra el
final de Sant Joan Bautista. Reflecteix sense embuts i de manera violenta el moment en que Sant Joan Baptista va ser definitivament decapitat. Així, a Sant Joan Baptista, a qui el botxí ja li ha
degollat amb l'espasa i regalima la sang i li va a assestar l'últim tall per separar el cap del tronc
i dipositar-lo a la safata daurada que una jove ajupida sosté. Aquesta jove és Salomé. Un carceller està
dirigint l'operació. Una dona gran horroritzada es posa les mans al cap. A l'altre costat, hi ha
dos presos que observen curiosament entre barrots. Així, es presenten com un compendi definitiu
de l'art de Caravaggio, personatges "estereotip" habituals en les seves pintures (l'anciana, la jove, el canalla
nu, el noble de barba). El sant, que està sent tractat amb total cruesa, es troba cobert per la
cintura amb una pell de be i un mantell vermell. De la sang que brolla del seu coll es pot llegir, si bé
està una mica dissimulada, la signatura de Caravaggio, (únic quadre que va signar, fet que podria ser
argumentat donada la caiguda en desgràcia del pintor després de la seva precipitada fugida de Roma a causa de la mort d'un oponent), posa "F MichelAn", on la F podria ser Fra o germà al costat de Michelangelo.
Les vestidures no són pròpies de l'època en què va succeïr l'acció. El fons fred, que emmarca el pati interior
d'execucions d'una presó i el tracte de la llum i el color, asseveren l'escena densificant l'atmosfera. La
composició, que segueix pressupostos clàssics, està perfectament basculada, suposant una novetat en
la seva trajectòria.
Aquest llenç s'estudia com un dels primers exemples d'estil final de Caravaggio, anomenat de vegades
"Gran estil". Caravaggio ha evolucionat des dels seus quadres de poques figures, vistes en primer pla dins
d'un espai molt restringit, cap a un tipus d'espai ampli, amb diverses referències arquitectòniques que
ja no es perden contra un fons neutre de foscor. Els personatges se situen en l'espai amb alleujament
i sembla que l'aire, encara que espès, pot circular entre ells.
L'obra en qüestió es troba a Malta. Caravaggio va arribar a Malta al juny de 1607 . Allà, a l'abric dels seus nous protectors, comença a pintar fent el retrat de cos sencer del maestre de l'Ordre Alof de Wignacourt.
Se li va encarregar per l'Oratori adjunt a la Catedral un quadre de grans dimensions on es
representés el popular tema de la decapitació de Sant Joan Baptista. Aquesta obra actuaria com a pagament amb el que Caravaggio sol·licitaria l'ingrés en l'Ordre de Maltacom a Cavaller d' Obediència.
El 14 de juliol de l'any 1608 Caravaggio va aconseguir ser investit Cavaller. També aconseguiria la seva cadena d'or per excel·lència en la pintura. Caravaggio coneixia a la perfecció quines eren les obligacions d'un
cavaller de l'Ordre de Malta, inclosa la prohibició de sortir de l'illa sense permís, així com el càstig que
comportava aquesta acció. Així doncs, poc temps després Caravaggio era detingut i empresonat al Fort
de Sant Angelo. La seva vida va ser molt irregular a causa d'aquesta conducta desordenada amb contínues baralles i plets amb la justícia. No obstant això, la seva herència ens permet analitzar magnífics quadres inspiratsdirectament en la vida real, de gestos espontanis i naturals, ressaltant especialment les expressions
de cares i les mans; en què l'autor va emprar rescursos lumínics revolucionaris, contrastos de llum i
ombra que cauen directament sobre els personatges. Potser com a reflex de la seva caòtica vida.
dimarts, 28 d’abril del 2015
VOS HE PRESENTAT A CONRAD ROSET?
Sóc totalment fan.
"Conrad Roset ha pasado la primera parte de sus 29 años en Terrassa, su
ciudad natal, entre cajas de colores, rotuladores y libretas; la otra
parte en Barcelona, rodeado de pinturas, moleskines, musas, lápices de
colores y su gato gris. El dibujo ha sido una pasión y una constante en
su vida, desde que jugaba con su hermano a dibujar todo lo que les
gustaba, hasta que años más tarde se inspiró en las mujeres para crear
las Musas, su colección más personal. - busco la belleza que desprende
el cuerpo, me gusta dibujar la figura femenina-.
Se formó en la Escola Joso y en la facultad de Belles Arts de Barcelona. Gracias a la difusión de sus ilustraciones por internet empezó a trabajar para Zara. Allí, dice, aprendió el oficio, la regularidad, a estudiar estilos de ilustradores de referencia. Al cabo de un año se lanzó como freelance y desde entonces trabaja para diferentes marcas, agencias de publicidad y editoriales.
Ha expuesto en galerías y museos como el MOCA de Virginia, SopkeArt en San Francisco, London Milles en Londres, Tipos Infames en Madrid, Artevistas y Miscelanea en Barcelona. Además, colabora como profesor de ilustración en la Escuela de diseño BAU".
Se formó en la Escola Joso y en la facultad de Belles Arts de Barcelona. Gracias a la difusión de sus ilustraciones por internet empezó a trabajar para Zara. Allí, dice, aprendió el oficio, la regularidad, a estudiar estilos de ilustradores de referencia. Al cabo de un año se lanzó como freelance y desde entonces trabaja para diferentes marcas, agencias de publicidad y editoriales.
Ha expuesto en galerías y museos como el MOCA de Virginia, SopkeArt en San Francisco, London Milles en Londres, Tipos Infames en Madrid, Artevistas y Miscelanea en Barcelona. Además, colabora como profesor de ilustración en la Escuela de diseño BAU".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)