SORTIR DE L'ARMARI SEMPRE ÉS MÉS SA QUE ESTAR TANCAT AMB LA POLS

Em trec el capell davant la manifestació LGTBI que tingué lloc ahir 28 de juny 2017 a Palma, començant pel Baluard i acabant a Plaça de Cort. La reivindicació és clara: no més discriminació, llibertat en la diversitat afectivosexual i prou agressions amb motiu de la sexualitat. També es va parlar del medi ambient i de la mercantilització de l’orgull a llocs com ara Eivissa. Evidentment els comentaris a les xarxes avui són incendiaris: que sí quan un dia d’orgull heterosexual, que si quants doblers públics han gastat, que si ens discriminam fent aquesta festa...Tot això indica QUANTA FEINA HI HA PER FER. Quantes persones necessiten entendre, racionalitzar que el col·lectiu encara pateix discriminació. Però em va agradar molt veure gent jove, perquè són el futur, per a que el dia de demà no hi hagi que fer una manifestació.

Me sent com a poc orgullosa de totes les meves amistats, heterosexuals, bisexuals, gays, lesbianes, transsexuals i asexuals, que també n’hi ha. I ho he celebrat amb ells i elles, perquè no hi ha que avergonyir-se, s’ha de sortir al carrer i cridar per la igualtat de drets. Que encara hi ha països on ser sexualment d’una manera o d’una altra et duu a la mort.

Finalment, destacar la meravellosa labor de Benamics, i convidar a mestres en actiu a que duguin a l’associació a escoles i instituts per realitzar tallers i xerrades sobre la diversitat afectivosexual.

Per molts d’anys!

O brother

Fa 17 anys que els germans Coen varen escriure i un d'ells va dirigir aquesta pel·lícula. Jo, en un atac de soletat, la vaig veure ahir vespre. I me va encantar. Me pareix una comèdia que toca moltes parts de la condició humana, amb frases sublims, diàlegs contundents i mostra d'interessos. Amb escenes tràgiques, però amb molt d'humor, un final una mica absracte, però, val la pena. A més, vos diré qeu George Clooney canta d'escàndol.

https://www.filmaffinity.com/es/reviews/1/742046.html

BICI: pedra en sec

La Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca declara la tècnica de construcció de pedra en sec Bé d'interès cultural immaterial.
Llegeix la notícia a ARABALEARS

Però...qui és Flavita Banana?

Avui 23 de març a les 19:30 hores a la llibreria Drac Màgic. Presenta "Las cosas del querer".  Per a mi, un humor tan dolç com mordaç.

8 de març DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

Fa uns anys, vaig escriure un petit article sobre les dones artistes. Avui és 7 de març, demà serà el Dia Internacional de les dones. És moment per recordar que la Història, escrita per homes, ignora les grans dones que han escrit, inventat, lluitat, pintat, enginyat, dissenyat i que no tenen un nom rellevant als llibres d’Història. Noms com Marie Curie, Artemisa Gentileschi, Aurora Picornell, Clara Campoamor, Maria Antònia Salvà, Hipàtia...haurien de tenir un lloc específic  a les línies cronològiques. Ens agradi o no, seguim ancorades en un segon pla, com ja va advertir Simone de Beauvoir a la seva gran obra “El segundo sexo”, i  no totes ens esforçam per reivindicar els nostres drets, pensant i assumint que ja els tenim assolits. NO ÉS AIXÍ. Agaf un llibre d’història de segon de batxillerat, i són poques dones les que s’hi inclouen. Potser hem aconseguit un apartat específic  on es parla de la nostra inesgotable lluita, que començà amb les primeres sufragistes i que es mantén avui, a través de moltes entitats i organitzacions d’homes i dones que creuen en la Igualtat. Però en general, trobam paràgrafs i paràgrafs d’aventures creades per homes, com dirien les bistec al seu tema “historia del arte”, penis amb pinzell. Mentre segueixi havent “homes” que mantenguin discursos polítics remarcant que la dona ha de cobrar menys pel fet de ser més petita físicament (escletxa salarial), com ara l’eurodiputat polac  Janusz Korwin-Mikke fa uns dies, haurem de seguir reivindicant els nostres drets. Hi ha molt camí per fer.

Som deutores de generacions que sí han lluitat per poder votar, interrompre lliurement l’embaràs, accedir al món laboral, cobrar dignament, accedir a alts càrrecs, conciliar la vida laboral, familiar, denunciar la violència de gènere...per la qual cosa no podem negar l’evidència, no facem cas a les paraules “feminazi”, “machorras”, les feministes no són femenines, ser feminista no és ser dona...són mots creats pel patriarcat per mantenir-nos separades, per romandre en eterna rivalitat, per no unir-nos i sempre estar competint entre nosaltres, que si vestim malament, que si som pitjors o millors que la veïnada...el que hem de fer és agermanar-mos, estimar-mos, crear xarxes d’ajuda entre nosaltres, associar-nos, protegir-nos, i ser una gran massa que vindica els seus drets. Plegades, apinyades, amb els homes feministes al nostre costat, arribarem a aconseguir la igualtat de drets. El canvi, serà feminista o no serà.

Opinió personal: figuras ocultas

Tota la informació a l'IMDB, que com sempre vos dic, és el major banc de dades relatives al món del cine i la televisió.

Una pel·lícula americana, amb tota la dosi de valors americans possibles: Déu, pàtria, família i coca-cola. America first. Peeerò, dóna valor a les dones afroamericanes que varen treballar a la NASA com a calculadores o participants de projectes per aconseguir arribar a la lluna, evidentment, abans que els russos. Mostra una versió molt dolça de l'apartheid, que a més, divinitza a Kevin Costner quan romp un cartell de serveis de "colored women". En certa manera, me recorda a tomàtigues verdes fregides amb el tema dels esclaus del cinturó del cotó, es mostra però no s'incideix.
Això sí, passes una bona estona entretinguda, perquè d'això els guionistes americans en saben molt, així com crear els espais de silenci necessaris per a crear escenes sensibles. Les actrius són el millor del film, Taraji P.Henson, Octavia Spencer i Janelle Monáe.

I quan la papallona va ser caçada

Va deixar de volar.