L’altre dia en Sergio me va sorprendre amb un comentari innocent sobre la professió que exercim 1 de cada...3 persones?. Sergio pensa que a la vida es pot aspirar molt més que a ser professor...de fet ell té clar que serà qualsevol cosa menys professor. I és ben vere. A la vida es pot aspirar a qualsevol ofici i professió sempre que sigui un somni que neixi de l'interès de la persona, i no una imposició de cap mena. Però què és ser professor en realitat?. Per què escollir aquest camí i no un altre?
Què és ser professor?Què suposa en la vida d’una persona?.
Ser professor és una de les millors decisions que he près en la meva vida. Perquè ja des de fa molts d’anys ho tenia clar (ser profe i obrir un bar).
Ser professor és ser conscient de la importància de crear una societat futura justa, lliure, sensible i equilibrada. Ser professor és estar constantment renovant-se, aprenent coses noves i posar-les en pràctica, és sempre estar avançat als coneixements. Ser professor és ajudar als ciutadans joves de l’ara i el demà a PENSAR. Crear pensadors, persones capaces de fer rutllar el coco de forma activa i crítica, preocupades pel seu entorn i pel món en el que viuen.
Ser professor és estar en contacte amb les noves tendències i amb la beneïda adol·lescència, moment de màxima recerca i reivindicació del “jo”. És discutir les diferències d’opinió i posar línies rectes als troncs més torts, és influenciar positivament i mostrar solucions i camins diversos als reptes de la vida, amb consells, afecte, paraules i mirades dins una aula que sempre canvia, que està en constant moviment i color.
Ser professor és ser qüestionat constantment per 120 mirades al dia, és ser criticat pel físic amb el que t’ha tocat conviure, és ser sotmès a malnoms; ingenus, però malnoms, és ser contestat a vegades cruelment sense poder ni espipellejar els ulls, és ser tractat d’injust als moments d’acatament de normes.
Però, ser professor és trobar en un sector de la societat, un pic cada X temps, persones que tenen ganes d’aprendre i somniar a la manera del que les està ensenyant. És escoltar historietes d’amor adol·lescèntiques i atendre amb ànims i consells a la demanda d’ajuda. És ser aplaudit espontàniament un dia a l’entrar a classe; és, a través d’una nota amb faltes i mala lletra, ser el millor del món, el millor de l’escola, el millor d’aquell curs escolar. És llegir emocionat un mural a la pissarra amb diverses caligrafies, dibuixos i altres notes d’índole afectuós. És ser sorprès el dia de l’aniversari amb una festa!. És ser visitat per ex-alumnes que van creixent i es van convertint amb homes i dones que tenen un poquet d’aquells valors que els hi vares transmetre. És, sentir-te viu i sentir que el que fas està bé. I amb el meravellós regal que no tothom sap ni pot apreciar: DOS MESOS DE VACANCES!!!!!!!!!!!!!!
SEMPRE MIRANT AL FUTUR AMB UN SOMRIURE!
Dedic aquest text molt especialment a: Sergio Ruiperez que va ser qui me va inspirar. El grup de 3r d’ESO al complet, el grup de 4t d’ESO d’EPV i a tots els/les ex-alumnes que m’heu vengut a veure i a contar-me la vida, que me feis arribar notícies a través dels diferents mitjans, que compartim qualque cosa més que el passat i per la il·lusió d’aprendre i ensenyar, que duc tatuada a l’esquena.
I per suposat a qualsevol docent que s’hagi pogut identificar amb aquest text. Visca l’educació!
