8 de març DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

Fa uns anys, vaig escriure un petit article sobre les dones artistes. Avui és 7 de març, demà serà el Dia Internacional de les dones. És moment per recordar que la Història, escrita per homes, ignora les grans dones que han escrit, inventat, lluitat, pintat, enginyat, dissenyat i que no tenen un nom rellevant als llibres d’Història. Noms com Marie Curie, Artemisa Gentileschi, Aurora Picornell, Clara Campoamor, Maria Antònia Salvà, Hipàtia...haurien de tenir un lloc específic  a les línies cronològiques. Ens agradi o no, seguim ancorades en un segon pla, com ja va advertir Simone de Beauvoir a la seva gran obra “El segundo sexo”, i  no totes ens esforçam per reivindicar els nostres drets, pensant i assumint que ja els tenim assolits. NO ÉS AIXÍ. Agaf un llibre d’història de segon de batxillerat, i són poques dones les que s’hi inclouen. Potser hem aconseguit un apartat específic  on es parla de la nostra inesgotable lluita, que començà amb les primeres sufragistes i que es mantén avui, a través de moltes entitats i organitzacions d’homes i dones que creuen en la Igualtat. Però en general, trobam paràgrafs i paràgrafs d’aventures creades per homes, com dirien les bistec al seu tema “historia del arte”, penis amb pinzell. Mentre segueixi havent “homes” que mantenguin discursos polítics remarcant que la dona ha de cobrar menys pel fet de ser més petita físicament (escletxa salarial), com ara l’eurodiputat polac  Janusz Korwin-Mikke fa uns dies, haurem de seguir reivindicant els nostres drets. Hi ha molt camí per fer.

Som deutores de generacions que sí han lluitat per poder votar, interrompre lliurement l’embaràs, accedir al món laboral, cobrar dignament, accedir a alts càrrecs, conciliar la vida laboral, familiar, denunciar la violència de gènere...per la qual cosa no podem negar l’evidència, no facem cas a les paraules “feminazi”, “machorras”, les feministes no són femenines, ser feminista no és ser dona...són mots creats pel patriarcat per mantenir-nos separades, per romandre en eterna rivalitat, per no unir-nos i sempre estar competint entre nosaltres, que si vestim malament, que si som pitjors o millors que la veïnada...el que hem de fer és agermanar-mos, estimar-mos, crear xarxes d’ajuda entre nosaltres, associar-nos, protegir-nos, i ser una gran massa que vindica els seus drets. Plegades, apinyades, amb els homes feministes al nostre costat, arribarem a aconseguir la igualtat de drets. El canvi, serà feminista o no serà.

Opinió personal: figuras ocultas

Tota la informació a l'IMDB, que com sempre vos dic, és el major banc de dades relatives al món del cine i la televisió.

Una pel·lícula americana, amb tota la dosi de valors americans possibles: Déu, pàtria, família i coca-cola. America first. Peeerò, dóna valor a les dones afroamericanes que varen treballar a la NASA com a calculadores o participants de projectes per aconseguir arribar a la lluna, evidentment, abans que els russos. Mostra una versió molt dolça de l'apartheid, que a més, divinitza a Kevin Costner quan romp un cartell de serveis de "colored women". En certa manera, me recorda a tomàtigues verdes fregides amb el tema dels esclaus del cinturó del cotó, es mostra però no s'incideix.
Això sí, passes una bona estona entretinguda, perquè d'això els guionistes americans en saben molt, així com crear els espais de silenci necessaris per a crear escenes sensibles. Les actrius són el millor del film, Taraji P.Henson, Octavia Spencer i Janelle Monáe.

I quan la papallona va ser caçada

Va deixar de volar.

A vegades ens sentim morir

Hi ha dies estranys que sentim morir.
Hi ha dies estranys que haurien de ser meravellosos. Però sentim morir.

Hi ha dies estranys que ens canvien la vida.
Hi ha dies que ens marquen com a animals de granja.

Hi ha dies en què no surgeix la poesia.
Hi ha dies que volem morir. No sabem com. Però volem morir.

Hi ha dies que la música no basta.
Hi ha dies que no sona cap instrument. Només silenci.

Són els dies que canviaria. Però no tenc coratge. No sóc valenta. O covard.

Marta Blasco, artista ideal per als dies que sentim morir.

Diari de Mallorca: jove artista esporlerina crida l'atenció internacional!

Una pintora precoz

La joven artista esporlerina Maria Puerto Fullana entra por vez primera en la fase final de un concurso internacional para profesionales

I. Moure Esporles 08.02.2017 | 09:03

La joven artista, en su taller. I.M. I.M.

La joven pintora esporlerina Maria Puerto Fullana, de 13 años, premiada en varios certámenes juveniles, ha dado un salto cualitativo en su precoz carrera artística, al entrar por primera vez en la fase final de un concurso internacional de arte a nivel profesional. Su precocidad obligó incluso a la organización, dada la falta de antecedentes, a rebuscar entre sus bases para ver si había algún impedimento para que una artista tan joven pudiera participar en el certamen.
El concurso en el que probará suerte Maria Puerto se celebra en Japón, bajo la denominación de ´Certamen Trianual Internacional de Arte Contemporáneo sobre madera de Hida Takayama´, según informa la familia de la joven. La obra que ha captado la atención de los jueces tiene por título ´Sottomarino in Black´.
"Se trata de una pintura sintética mixta con dolomitas proyectadas, realizada sobre un bloque macizo de madera natural de Iroko, donde se intuyen dos peces en un fondo bicromático, realizado por primera vez con esta técnica de grabado", explican en el entorno de la joven vecina de Esporles, desde donde detallan que la obra ha sido elegida para pasar a la "fase dos" de este certamen internacional de arte contemporáneo sobre madera que se organiza cada tres años.
Antes de poder competir en este concurso artístico en Japón, se pidió el permiso de la organización, avisando de la edad de Maria Puerto. A la hora de aceptar su propuesta pictórica, pesó la amplia trayectoria que, a sus apenas 13 años, tiene esta esporlerina, que ya acumula una quincena de premios internacionales de arte. Después de que el jurado evaluase positivamente la obra en una primera fase, ahora competirá en la fase final del certamen.
La familia de la joven artista informa de que, durante este mes, se cumplimentarán los trámites para que la obra de Puerto Fullana parta con rumbo a esta ciudad de Japón, donde competirá junto a creaciones procedentes de todas partes del mundo.
En breve, tras unos trámites que se realizarán en febrero, la obra de Maria Puerto Fullana, deberá salir desde el pueblo de Esporles hacia esta ciudad de Japón. Los resultados, señalan, se darán a conocer a finales de mayo de este año. Y las obras se expondrán durante el mes de junio de este año en la ciudad japonesa de Takayama.

Quina sorpresa!

A vegades pens que ningú llegeix aquest bloc. I adesiara, sorpresa!. 61 visites en un dia!. Només desig que pugui ser útil el contingut de la pàgina, al menys, per adquirir coneixements, cultura i ser persones més curioses i creatives.
És fonamental escoltar les nostres inquietuds personals, per no caure en la desidia DESÍDIA f.
Manca d'activitat per negligència o incúria (dcvb.iec.cat). Tots i totes tenim dins un geni creatiu, una persona que pot expressar el millor d'ella mateixa a través de l'escriptura, la música, la pintura, l'escultura, el disseny, la fotografia, el video, el pensament...Internet és una font més per recollir idees, però també per expressar-les. A què esperes?. Agafa un llapis, un boli, un pentagrama, una càmara...i... Acció!
El teu món interior vol sortir a tot color per contar-li al món que tens pensament propi, que fas crítica del que et sembla injust o inhumà, i que no et conformes amb la societat en què vius, que vols posar el teu gra d'arena per canviar el borreguisme, que ets intel·lectual, llegeixes, t'informes, contrastes fonts, penses, penses coherent i ho reflecteixes en l'actitud, i utilitzes els mitjans possibles per expressar-ho. Perquè ser lliure és pensar amb criteri.
Bona setmana!

Imatge: Pinterest

EL ROTO,OPS, RÁBAGO: una mirada tan alternativa com necessària

Qui s’amaga darrera aquest pseudònim tan ben triat?. Una persona amb una ment pensant. Observadora, crítica, amb ella mateixa i amb la societat que l’envolta. Absolutament creativa. Didàctica.

Numerosament premiat, publica a múltiples mitjans de comunicació, els quals també critica en les seves vinyetes. Ha realitzat nombroses exposicions mostrant tan la seva obra en forma vinyeta/còmic, com les seves pintures amb  un toc naïf.

Cada una de les seves vinyetes s’ha d’assaborir tranquil·lament, ja que conviden a la reflexió i a mirar amb ulls crítics la societat contemporània.

Els mitjans de comunicació, la política, la situació dels refugiats i refugiades de Síria, la igualtat de gènere, el neoliberalisme, el capitalisme voraç, la crisi, les tecnologies...tot passa per la seva ment, ment que amb tinta, un retolador i algunes notes de color transforma un fet i et situa exactament a 180º respecte del mateix, per veure’l des del lloc oposat, des del que no conten les notícies.  

Pel que fa a la seva opinió sobre l’art, l’artista i la realitat:

«La no sumisión hacia lo aparentemente real es lo que hace que un artista sea más libre; eso lo encuentras en los pintores primitivos, como Giotto, que se permitían poner una sombra nada realista, un verde o un rojo, por ejemplo Su libertad les hacía más poéticos y menos ególatras. No es que yo no admire la potencia creativa del ego, pero a veces me produce empacho. Ahora se insiste mucho en la personalidad del artista, en lo que siente, en lo que no siente: es merchandising del ego. El artista no se acaba en su firma, es un canalizador, una placa sensible que registra lo que le llega, y en ese sentido, si es bueno, consigue transmitir el alma común de una época. La búsqueda de la armonía en mí puede ser compartida por otros. Pintar es ver. Mi idea es que el arte es como una cápsula que transmite a través de los tiempos distintas formas de visión, y que es capaz de reactivar esa capacidad en cada uno. Yo intento transmitir felicidad. La experiencia luminosa es común a todos, sólo que se nos enseña a ocultarla cada vez más. Es curioso, tiene mala prensa todo lo que lleva a la luz. Gusta lo negativo, lo oscuro, lo demoníaco. Si hablas de amor, dirán que eres un cursi; pero si hablas de odio, serás un hombre de tu tiempo».

No t'ho pensis visita la seva web. Altament recomanat per estudiants de filosofia, geografia i història, economia, dibuix,...en definitiva des de 4t d'ESO fins a estudis superiors.

http://www.elroto-rabago.com/

Què opines de les següents vinyetes?