Tres dies són suficients per visitar aquesta meravellosa
gran ciutat.
Tot i que gairebé no queden restes romanes,estam parlant
d'uns orígens molt antics,que tenen un màxim esplendor durant la seva
etapa imperial. D'aquesta manera, trobam mostres d'art romànic, gòtic,
barroc, historicismes, alguna mostra eclèctica, modernisme (Secessió
Vienesa O jugendstil), i edificis contemporanis.
Cal visitar com a mínim els següents edificis:
-Catedral de Sant Esteve
-Conjunt del Hofburg
-Plaça de Maria Teresa i museus d'història i ciències naturals
-Rathaus
-Conjunt del Belvedere
-Universitat de Viena
-Òpera de Viena
-Pabellons/estació d'Otto Wagner
-Majolica Haus
-Hundertwasser Haus
Passejant
pel centre històric ens deixam sorprendre per fonts d'estil barroc,
rococó i neobarroc, a més d'una gran quantitat d'edificis luxosos i
palaus urbans on podem veure la riquesa a les seves entrades, ja que
moltes portes estan obertes durant el matí. Els jardins dels palaus són
d'estil francès, ordenats, simètrics, i amb emotius jocs d'aigua que
generen en qui ho observa diferents emocions de caràcter sensorial.
Font de Michaeler Platz
Però
això només és el principi. Viena és famosa pels seus cafès, on podem
prendre pastissos i dolços molt variats, a un preu variable que dependrà
de la fama de cada cafè, però que en general no baixa de 7,50 euros si
el pastís no és tradicional.
Cafès visitats i privats:
-Cafè Demel:
Cafe
latte amb un pastís de xocolata amb llet increïble, amb una cobertura
de tres mil•limetres, digne de qualsevol amant de la xocolata.
-Cafe Diglas
Dia 1: melange i applestrudle, és a dir cafè amb llet tipus caputxino i una mena d'hojaldre de poma
Dia 2: melange i sachertorte (pronunciat [sakertort]) el pastís més sonat de Viena.
-Cafè Konditorei L.Heiner
Dia 1: pastís de merenga amb crema i llimona i melange
Dia 2: pastís de gerds, formatge cuallat i una pasta d'anous.
A més,cal al menys visitar el cafè més famós de Viena:
-Central
café, amb música de piano en directe, i decoració neorenaixentista.Per
fer- nos una idea, seria l'equivalent a Can Joan de s'Aigo. Val la pena
al menys entrar per veure l'ambient, ja que per a la butxaca és un
poquet car.
-Café Hawelka.La seva decoració és
total, feta en fusta vella.És petit i acollidor, sembla un dels llocs
preferits de la gent local.
La
vida es concentra al centre històric. Un passeig pels afores de la
ciutat és una sensació radicalment diferent, una aparent calma que
contrasta amb el bullici que resulta de passejar per les principals
artèries de Viena.
La gent local és amable, i
t'ajuden a trobar els punts sobre el mapa. La població és molt
diversa,des de persones d'origen germànic, comunitats musulmanes,
jueves... Hi ha una gran quantitat de turistes d'origen espanyol i també
català. En aquest sentit,m'he sentit molt còmoda i segura dins la
ciutat, a més d'haver agents de policia passejant pels punts clau,
sentir persones xerrar català o castellà fa que si tens algun problema,
puguis ser socorreguda ràpidament.
Hi ha una gran
quantitat de comerços, concentrats també a les grans avingudes del
centre històric. Tot tipus de botigues, mesclades amb centres
comercials, galeries de petits comerços amagades a les travesseres dels
carrers principals, boutiques i tendes de souvenirs.
Els souvenirs principals han estat relacionats amb la xocolata, Mozart, Klimt, Sisí i els edificis principals.
Preparar
aquest viatge ha estat molt fàcil, ja que és una ciutat europea i per
tant no hi ha hagut canvi de moneda, i amb l'anglès i un mapa he arribat
a totes bandes. El transport públic funciona molt bé, tant tramvia com
metro, tot i que només vaig necessitar agafar el tramvia un trajecte, a
part del transport Viena-aeroport-Viena (8 euros per trajecte).
El
més útil ha estat la següent guia tipus butxaca, amb un mapa incorporat
i un preu molt assequible."Viena, pocket plano & guia" Ed El
País-Aguilar, 2009
Totes les dades i adreces han estat correctes, i els comentaris m'han servit per tenir una idea prèvia general de tot. I és de butxaca!
PARCS
Els
parcs vienesos són preciosos, carregats de roures, xops,
alzines,...durant la tardor s'omplen de tons verds, ocres, taronges,
vermells...una simfonia cromàtica que ens recorda que l'estiu ja s'ha
acabat. Són parcs frondosos, plens de bancs per seure i descansar, tot i
que la gent prefereix la gespa per fer una becada, o passar el temps
lliure. A cada estona trobam una escultura homenatge a qualque
personatge important per a la cultura vienesa. Les joguines infantils
dels parcs són diferents a les nostres, destaca el metall (inoxidable) i
els universals tobogans.
Destac dos parcs que em varen captivar:
-
STADT Park. No és el parc més gros i malgrat això, té un llarg passeig.
El llac amb ànecs i altres aus és el protagonista d'aquest emplaçament
d'obligat passeig. Fixa't també en la flora, és tan diferent a la
mediterrània...colors molt vius i flors tals com la sempreviva, o el
"brezo".
-Burggarten. Darrera la plaça Albertina, on
podem gaudir d'un magnífic hivernacle, testimoni dels canvis que portà a
nivell de material de construcció i de concepte arquitectura/enginyeria
durant el segle XIX, que a més conté el mercat de plantes i llavors de
la ciutat.
M'han servit per tenir una idea general
prèvia a l'experiència viscuda. Molt recomanable si no tens temps de
preparar el teu viatge o si et vols deixar sorprendre només parcialment
per la vil•la.
Anècdotes
-Vaig
seure devora una senyora major, molt arreglada, amb pentinat de
perruqueria. Va demanar només un tè. Quan li varen dur, de la seva bossa
va treure un torcaboques, i del torcaboques va comparèixer un tros de
pastís de xocolata, probablement Sacher, que va començar a menjar molt
poc a poc, mentre bevia el tè a culleradetes.
-A
la coa del cafè Diglas, vaig conèixer una al•lota d'origen filipí,
casada amb un alemany, que era a Viena perquè a un poble del costat
fer-se un implant dental era molt més barat que a Frankfurt.
-Només
arribar al hostel,vaig coincidir amb un català (Genís), que havia fet
una ruta per Hongria i només quedava un vespre a la ciutat. No vàrem
poder prendre res, qüestió que queda pendent per una altra ocasió.
-A
l'església de Maria, vaig ficar un euro per escoltar, a través d'un
telèfon antic, tota la informació sobre l'esglèsia. Estava tota sola
fins que, al despenjar el telèfon, va començar a aparèixer gent per
ambdues portes de l'esglèsia.Quin ensurt!
-Tot i
que vaig menjar molts dolços, no vaig arribar a provar el bistec
arrebossat típic vienès. Però les tres nits vaig sopar a una cadena de
menjar basat en peix,"nordsec". El cambrer es va enrecordar de mi el
segon i el tercer dia, perquè tenia un anglès "elementary".
Qüestió econòmica
A
Viena, pots menjar per 6 euros als llocs de carrer, menjar de tipus
hotdog, kebap, noodles... Però degustar plats típics ja puja a 20 euros
per persona. El beure és més car que el menjar. Si sumes transport,
aigua que puguis comprar (tot i que hi ha algunes fonts), entrades a
exposicions (9,5 edicifi Secessió, 25 Belvedere, 14 Monet). Però cal
destacar que la vida a l'altre costat és més barata que al centre. Es
pot berenar per 5,60 €.
MERCATS
Naschmarket.
Al centre trobam un animat mercat amb caràcter internacional. La
gastronomia és cultura! Totes les paradetes ofereixen degustacions
d'aliments molt variats, formatges, vi, dolços, fruites, flors... Molt
animat i amb barets i restaurants per menjar in situ.
Karmelitesmarket.
Per visitar aquest mercadet hem de travessar el canal del riu, i hem d
anar a l'altre costat de la ciutat, travessant el pont des
d'Sweddenplatz. És un mercat molt més "autèntic", en el sentit que els
preus són més barats, i hi ha moltes persones locals comprant fruita,
verdura, saltxixes, embotit o peix de riu.
El
mercat de plantes,llavors i flors es troba dins l'hivernacle que hi ha
darrera plaça Albertina. No sé si és circumstancial o eventual, però cap
dels productes que venien em va deixar indiferent.
CURIOSITATS
Pagues directament als cambrers o cambreres. Tenen una cartera de cuiro i a quasi tots els llocs, pagues ipso facto.
Als cafès la comanda se serveix acompanyada d'un tassó d'aigua.
A alguns bars es pot fumar dins, especialment als bars de copes.
Els
carrers estan molt nèts, hi ha papereres per tot, en tot moment es veu
personal de neteja, i quasi no hi ha cultura canina.Si la hi ha, amb
molta consciència de recollir les caques dels animals. Sí que és cert
que en alguns llocs la ciutat fa olor a cavall, sobretot als costats
dels emplaçaments turístics. Els carruatges emulen als d'època gloriosa,
i per als defensors dels animals, dir que aparentaven estar molt ben
cuidats.
Finalment, puc dir que recoman Viena per a totes les persones apassionades de la història de l'Art i els dolços.
T'estim Viena!Qualque dia tornaré.
Recorda que si utilitzes aquestes imatges o el text de manera literal són propietat de Rosa Maria Peña.
BON VIATGE!
