Viatjar a Milà, Milán, Milano.
Ciutat industrial no massa destacable ni per la seva bellesa ni per la seva planificació, però amb un centre preciós, ple de llum,
moda i edificis arquitectònics que val la pena visitar. En aquest sentit, les
joies de la corona:
-El duomo, amb un absis avitrallat en tons vermells i
groguencs que val la pena contemplar. Des de les terrasses podem veure els arcs
botarells i les agulles, i per suposat, ens donarà una panorámica de la ciutat,
amb grans edificis i una campana de boira contaminant que no ens deixarà
indiferents.
-La galeria Vittorio Emmanuelle. Coberta amb ferro i cristal
de segle XIX, mostra de l’emprempta dels materials aportats per la Revolució
Industrial, i amb tot el glamour de les grans marques italianes del segle XX:
Prada i la seva primera botiga, per posar un exemple. La crema de la crema es
congrega a aquesta impressionant galeria decorada amb frescos.
-El Castell Sforzesco. És un Castell que conté 6 museus on
hi podem trobar tot tipus d’obres: restes d’arquitectura i escultura medieval,
arts decoratives barroques, neoclàssiques i contemporànies, pintura del
treccento, quatroccento…Trobarem una obra que ha estat durant molt d’anys atribuïda
a Leonardo Da Vinci i que les darreres investigacions conviden a pensar que fou
d’un deixeble seu. Trobarem obres d'artistes de la talla d'Andrea Mantegna. També podrem veure obres atribuides a José de Ribera, el
Spagnoletto, i una magnífica veduta de Canaletto. És senzillament impressionant
la tècnica de l’artista, quin control de la pinzellada i de la pintura a l'oli; convida a convertir-se en burgès i passejar per la
Venècia del segle XVII, amb la seva llum, amb la seva plaça San Marc.
És un goig veure les guies italianes explicar als infants el fresc d'Atles
Si agafam un tren a l’estació central, un trenitalia,
ferricarossa,ens donaran berenar dolç o salat a la nostra elecció, i ens
oferiran la premsa. En tres hores serem a Venècia. Santa Llúcia. Ens podrem
rendir davant la primera esglèsia que trobam.
Venècia és una festa de llum i color, una postal a cada
racó. El seu Palazzo Ducale i els programes iconogràfics de les sales són per
gaudir amb molt de temps, deixar-nos seduïr per Tintoretto; el seu judici final
i altres obres magnifiques.
Carrerons on només s'hi pot arribar en barca
La basílica de Sant Marc està plena de mosaics
daurats i marbres que creen mosaics que il·lustren la riquesa de la ciutat
comercial més important d’Europa juntament amb Flandes.
Sostre de Palau Ducal, amb Judici Final de Tintoretto
El cafè Florian, obert al 1720 ofereix cafès, tès i altres
del·lícies mentre veim passar tot tipus de gent per plaça.
La veduta de Tintoretto es fa realitat al gran Canal, que es
pot atravessar en vaporetta, góndola, barca, taxi…segons la butxaca.
Sé que tornaré. Sé que qualque dia tornaré. I me tornaré a
enamorar.
Les fotografies són de la meva propietat, fetes amb el mòbil. No tenen valor tècnic, però sí emocional. Així que et preg que si les utilitzes per a les teves coses, esmentis el nom d'aquest blog. Moltes gràcies.
