DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Com cada any, des d'aquest bloc donam difusió al Dia Mundial de la Poesia.

Rosa Maria Peña 2008


Enllaç UNESCO Word Poetry Day

IMATGES PER A UNA NOVEL·LA NEGRA

Si hi ha un autor o autora que pugui il·lustrar perfectament una novel·la negra, és sense cap dubte Jack Vettriano. Neixé al 1951 a Escòcia. Als 21 anys, la seva parella li va regalar un joc d'aquarel·les, i començà a pintar de manera autodidacta. Des de llavors ençà no ha deixat de pintar. Juga amb pinzellades gruixudes i amb diferents focus de llum, que il·luminen el fum de xigarrets per crear ambients carregats de boira i inquietud. Els seus grans temes són l'hampa, el sexe i escenes quotidianes de la burgesia de principis de segle XX. La seva obra ens remet directament a l'americà Edward Hopper, artista emmarcat dins del realisme social, que pintava els racons silenciosos d'Amèrica, amb el mateix tipus de pinzellada gruixuda  i evocació de misteri en les escenes escollides.
És un geni de la il·lustració, premiat per diferents institucions. Al 2015 montà la seva pròpia editorial.

 

Aquesta imatge ens remet directament als jugadors de cartes de Cezanne, de múltiples versions, cinc, per ser exactes, realitzades entre 1890 i 1896

 

Visita la seva pàgina web oficial aquí

#8M #HuelgaFeminista #VagaFeminista

Avui és 8 de març. Comença un dia de reivindicacions total. Aquesta bloguera se suma a la campanya de reivindicacions feministes, de fet, aquesta bloguera, procura reeducar-se cada dia de la seva vida per poder llevar-se el corsé patriarcal pel qual fou educada. I no demana perdó per fer-ho.

Ja he escrit altres vegades sobre el patriarcat, la dona, les dones en la Història, les grans silenciades; però avui, me sum a la campanya #VULLSERCOM

VULL SER COM:
 
-Les dones valentes i fortes, que s'atreveixen amb tot.
-Les dones que tenen somnis, que els persegueixen fins al final.
-Les dones que fan feina a proactiva open arms o greenpeace, preocupades pel seu entorn.
-Les dones que sobreviuen a les inclemències laborals de les maquil·ladores, per mantenir les seves famílies.
-Les dones que expressen el que pensen, sense por al que diran.
-Les dones que denuncien les realitats, a vegades dures, a vegades cruels.
-Les dones que estan al capdavant de moviments socials, perquè creuen en un món millor.
-Les dones que somriuen i estimen, i fan més agradable el camí.
-Les dones que passen d'estereotips, i són conscients del seu cos.
-Les dones que creen xarxes d'amistats incondicionals.
-Les dones que neden en pilotes a la platja, notant l'aigua en tots els racons.
-Les dones que ballen hores i hores, expressant amb el cos l'alegria de viure.
-Les dones que toquen instruments, calmant a les feres del bosc.
-Les dones que pinten idees, omplint tot el món de colors.
-Les dones que fan Història, amb les seves troballes i enginys.
-Les dones que són silenciades.
-Les dones que es troben totes soles.
-Les dones felices.
-Les dones tristes.
-Les dones orgulloses de ser-ho.
-Les dones transexuals.
-Les dones. Dones. I punt.

I un sense fi de dones que voldria ser. Perquè si tornàs a nèixer, voldria ser dona.

Amb nom i llinatges?

Aurora Picornell
Carlota Olizna
Flavita Banana
Jane Goodall
Jelilah
 Maria Antònia Salvà
Marta Flich
Meryl Streep

Olivia Parker
Randa Kamel
Rumiko Takahashi
Simone de Beauvoir
Virginia Woolf

A partir d'aquí segurament no te sonin, tot i que no són anònimes. Elles són dones valentes, dones sensibles, dones aventureres, dones intel·lectuals, dones autèntiques. I jo voldria, ser com elles, o millor dit, agafaria un trocet de cada una:

Aina Maria Peña Barceló
Irene Peña Barceló
Fiona Peña Barceló
Aina Ballester Peña
Marta Peña Tur
Nerea Crespo Acuña
Silvia Sánchez González
Tania Fabrer Monserrat
Maria Antònia Capó Oliver
Laura Aguilar Obrador
Marina Castaño
Pepa Roca
Cris Nogales
Laura Torres Aguilar
Mercè Vives
Nayra Martínez
Sonia Toledo
Pili Gadea
Olivia de la Fuente
Astrid Elisabeth Julià
Marga Pons Mesquida
Clara Moragues Simó
Mar Enríquez


ELLES SÓN vertaderes heroïnes, lluitadores, apassionades, vives. Feliç dia!!!!!


 

LA IMPORTÀNCIA DE TENIR OPINIÓ

Segons el diccionari català-valencià-balear, la paraula opinió significa:

OPINIÓ f.: cast. opinión.
|| 1. Manera de jutjar sobre una qüestió; concepte que es té d'una cosa qüestionable. Aquells qui an opinió que lo peccat venga de vós, Llull Cont. 322, 15. Gran res dels sarrahins eren de aquesta opinió, Muntaner Cròn., c. 19.
|| 2. Concepte que tenim d'una persona; manera com la jutgem. Ne estaven en mala opinió, Muntaner Cròn., c. 26. Ell me té en una opinió molt honrosa, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Manera col·lectiva de pensar sobre un assumpte; la mateixa col·lectivitat en quant pensa o manifesta el seu judici envers una qüestió, una persona, etc. Oppinió no és àls sinó remor, fama o vent popular, e tostemps presuposa cosa duptosa, Metge Somni i. No serà gran virtut la del varó | que a l'aureola d'impecable aspiri | als ulls de la selecta opinió, Alcover Poem. Bíbl. 89. Havien d'haver agitada s'opinió pública de Barcelona, Aurora 226. Promoure els més grans moviments d'opinió, Caselles Mult.64.
    Fon.: upinió (or., men., eiv.); opinió (occ., val., mall.).
    Var. ort. ant.: oppinió.
    Var. form. ant.: openió (Llull Gentil 84; Corbatxo 85; Moral Cons. 13; Proc. Olives 1682).
    Etim.: pres del llatí opiniōne, mat. sign.

Útil, diccionari online: http://www.dcvb.iec.cat

No confieu en les persones que no tenen opinió pròpia. No confonguem termes. No parl de persones que no la diuen, sinó de les que no en tenen. Que no volen opinar perquè no els importa una qüestió, un assumpte. Guardar opinions és necessari en entorns poc assertius, per no ferir algú, per evitar una discussió banal...Som esclaus del que deim i amos i madones del que pensam. Però hem de tenir opinió. Opinió fonamentada en fets, en documents, en lleis, en experiències personals, en valors, en fets, en observacions de l'entorn. Només així deixarem de ser titelles. Sortirem del forat, veurem l'ambient, i tornarem per expressar-ho i discutir-ho si cal.
No pens callar. No pens acotar el cap. Llibertat d'expressió. I d'opinió. Anar a una manifestació és opinar. Expressar obertament el que es pensa, és opinar. Escriure és opinar. Pensar també pot ser opinar. I jo no concep una vida sense versar una opinió, si consider que l'he de donar.
No sereu vosaltres qui em calleu. Mai. Ja no tenc 23 anys...ni és 19 de setembre de 2007.

HAIKU D'HIVERN

La flor d'ametller
Fins i tot quan mustia
desprèn bellesa.

Rosa Maria Peña Barceló- Hivern 2018

La tradició japonesa es manifesta a l'art de l'ikebana. Quan realitzam un centre floral seguint la filosofia nipona, ens basam en tres eixos principals: shin, soe i hikae. Des de l'instant en que l'elaboram, fins que es troba completament musti, desprèn bellesa. Aquest precepte és totalment contrari al pensament europeu, centrat en el binomi bellesa/joventut. És una altra manera de viure. Degustant les possibilitats de cada etapa de la naturalesa.

LLIBERTAT VALTONYC.

AQUEST BLOG ESTÀ TOTALMENT EN CONTRA DE LES DECISIONS PRESES PEL TRIBUNAL SUPREM. LLIBERTAT VALTONYC.

ART I MITE (II)

Ja vos he parlat en articles de la importància i el lligam que tenen la mitologia clàssica i l'art en la història. És fonamental tenir coneixements de mitologia per poder abordar grans quantitats d'obres plàstiques, molt especialment (a més d'època grecorromana), obres de l'Edat Moderna, una vegada redescoberts els texts grecollatins. Durant aquests mesos a Palma hem pogut gaudir de l'exposició Art i Mite, els déus del Prado. Una amalgama d'obres pictòriques i escultòriques, especialment d'època romana i barroca, on els artistes representaren diferents mites segons la moda pictòrica o escultòrica del moment; i que formen part del fons del Prado, per tant, quan acabi l'exposició itinerant tornaran al Museu, i així les podrem tornar a contemplar. L'exposició, des del meu punt de vista, està molt ben aconseguida. En un primer terme, trobam un panteó de Déus, decorat amb una projecció "d'ombres xineses" en acció, intentant recrear d'alguna manera mites i epopeies clàssiques. Molt encertat és destacar posicionalment a Zeus com a déu principal de l'Olimp. A més, al llarg de la mostra el veurem amb els seus múltiples "amoríos", sigui metamorfosejat en cisne per festejar a Leda, o vestit de vaca per posseïr a Europa. Continuam passejant i podem observar obres de pintors tan importants com el seguidor de Caravaggio, José de Ribera, que representa a Bacus o Dionís amb ja vell, amb el seu gran atribut: la corona de pàmpol. És una obra de 1636, oli sobre llenç.

Recordam que cada Déu té un o més atributs que permet el seu reconeixement, inclòs els herois en tenen i ens permeten una millor lectura i intepretació de les escenes. També podem apreciar a Hefest o Vulcà, el déu més lleig,marit d'Afrodita, la deesa més bella; tancat dins la seva farga, envoltat de les armes que fabrica per als altres déus i herois; obra del magnífic Peter Paul Rubens, exponent fonamental del Barroc i defensor de la línia colorista.
La segona planta està dividida per temes: l'amor i els grans herois. Podem observar una meravellosa talla de petit format d'Eros o Cupido, Fill d'Afrodita, el nen capritxós i  entremeliat que provoca passions entre els Déus llançant sagetes per al seu entreteniment.
També  en aquesta sala destaca un quadre de gran format de José de Ribera, l'Spagnoletto, on veim a Tici en el seu martiri.

Segle XVII. Oli sobre llenç

En un altre espai, ens deixam captivar per un retrat de Medusa, tal volta la gorgona més coneguda, de gran detall i perícia. També destaca un bronze de petit format d'Heracles o Hércules lluitant contra el centaure Neso, que sembla una còpia del marbre amb el mateix títol de Giambologna, l'escultor manierista.
L'exposició acaba amb la Guerra de Troia i algunes de les seves representacions. El judici de Paris, que va "provocar" la guerra en un nivell mitològic, ens permet reconèixer les tres deeses, Atena, Hera i Afrodita, cadascuna amb els seu atribut.
Si teniu l'oportunitat, podeu seguir l'exposició o visitar la pàgina web oficial del Museu del Prado.